dilluns, 21 de juliol de 2014

Al PSC s’ha de constatar la lleialtat

Si continuen essent Diputades del PSC al Parlament de Catalunya, no entenc el que significa  que en Miquel Iceta, Primer Secretari del PSC, vulgui rehabilitar a les companyes  Geli i Ventura.

Rehabilitar vol dir oblidar el que van fer votant, amb un altra Diputat, en contra del que va decidir el Grup Parlamentari Socialista i el Consell Nacional del PSC?

És que la decisió del Grup Parlamentari Socialista estava malament, i la d’aquells tres companys, ara dos companyes, estava bé?

S’han penedit d’aquella acció i de les que han emprés posteriorment?

Com sempre dic, jo només sóc un “chanclillas” del PSC que, durant més de 30 anys, s’ha dedicat a fer de militant de base, rebutjant ofertes llamineres que, d’haver-les acceptat, ara, em permetrien, possiblement, desenvolupar tasques polítiques de molta més rellevància, però no tan transcendents i gratificants com la d’humil Regidor; i també sé que la meva opinió té una importància  relativa però, com he fet sempre, no deixaré de manifestar-la allà on sigui.

I en aquest cas, si aquesta rehabilitació hagués sigut un dels punts que en Miquel Iceta hagués plantejat com a proposta per a la seva candidatura com a Primer Secretari del PSC, haig de dir que el meu vot hauria sigut en blanc, o bé, no hauria votat. Tot i això entenent que el company Miquel Iceta era i és una de les millors alternatives que ens permetria sortir d’aquesta complicada situació que estem patint.

Perquè de manera planera, aquests companys van fer mal en aquelles votacions en contra del sentiment del PSC com organització política, van continuar fent mal en aquesta creuada pública en contra del PSC i el seu equip de direcció, utilitzant la guerra bruta i el xantatge, i perquè, fins fa quatre dies, encara afirmaven que continuarien actuant com a “subjecte polític” per a presentar candidatures a les municipals com alternativa al PSC, tal i com van decidir el proppassat 4 de juliol al constituir Moviment Catalunya.

I perquè avui, aquest moviment del que són fundadores, manté públicament els seus postulats contra el PSC, el seus objectius contra el PSC, els seus insults contra el PSC, i la desqualificació contra els nous i antics dirigents del PSC.

A Can PSC, com diuen, no sobra ningú que actuï amb la lleialtat que mereix el conjunt del PSC; però clar, sense sobrar ningú, quina actitud ha de tenir el PSC amb aquests companys, no tan sols aquestes dues companyes Diputades, que manifesten que actuaran en contra del PSC? Perquè encara és l’hora que aquests companys, si es cert que volen tornar a formar activa del PSC en un futur, rebutgin també  públicament, el objectius i postulats d’aquest moviment del que són impulsors.

Jo tinc clar una cosa, ara per ara, ni me’n refiu ni col·laboraré amb ells, en tot cas, ells han de manifestar el seu ferm propòsit de col·laborar amb els que hem demostrat el nostre compromís i la nostra lleialtat amb el PSC.

I no es tracta de fer juraments de vassallatge i de fidelitat, simplement de una mostra constatada de lleialtat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada