Si continuen
essent Diputades del PSC al Parlament de Catalunya, no entenc el que significa que en Miquel Iceta, Primer Secretari del PSC,
vulgui rehabilitar a les companyes Geli i Ventura.
Rehabilitar vol
dir oblidar el que van fer votant, amb un altra Diputat, en contra del que va
decidir el Grup Parlamentari Socialista i el Consell Nacional del PSC?
És que la decisió
del Grup Parlamentari Socialista estava malament, i la d’aquells tres companys,
ara dos companyes, estava bé?
S’han penedit d’aquella
acció i de les que han emprés posteriorment?
Com sempre dic,
jo només sóc un “chanclillas” del PSC que, durant més de 30 anys, s’ha dedicat
a fer de militant de base, rebutjant ofertes llamineres que, d’haver-les
acceptat, ara, em permetrien, possiblement, desenvolupar tasques polítiques de
molta més rellevància, però no tan transcendents i gratificants com la d’humil
Regidor; i també sé que la meva opinió té una importància relativa però, com he fet sempre, no deixaré
de manifestar-la allà on sigui.
I en aquest cas, si
aquesta rehabilitació hagués sigut un dels punts que en Miquel Iceta hagués
plantejat com a proposta per a la seva candidatura com a Primer Secretari del
PSC, haig de dir que el meu vot hauria sigut en blanc, o bé, no hauria votat.
Tot i això entenent que el company Miquel Iceta era i és una de les millors
alternatives que ens permetria sortir d’aquesta complicada situació que estem
patint.
Perquè de manera
planera, aquests companys van fer mal en aquelles votacions en contra del
sentiment del PSC com organització política, van continuar fent mal en aquesta
creuada pública en contra del PSC i el seu equip de direcció, utilitzant la
guerra bruta i el xantatge, i perquè, fins fa quatre dies, encara afirmaven que
continuarien actuant com a “subjecte polític” per a presentar candidatures a
les municipals com alternativa al PSC, tal i com van decidir el proppassat 4 de
juliol al constituir Moviment Catalunya.
I perquè avui,
aquest moviment del que són fundadores, manté públicament els seus postulats
contra el PSC, el seus objectius contra el PSC, els seus insults contra el PSC,
i la desqualificació contra els nous i antics dirigents del PSC.
A Can PSC, com
diuen, no sobra ningú que actuï amb la lleialtat que mereix el conjunt del PSC;
però clar, sense sobrar ningú, quina actitud ha de tenir el PSC amb aquests
companys, no tan sols aquestes dues companyes Diputades, que manifesten que
actuaran en contra del PSC? Perquè encara és l’hora que aquests companys, si es
cert que volen tornar a formar activa del PSC en un futur, rebutgin també públicament, el objectius i postulats d’aquest
moviment del que són impulsors.
Jo tinc clar una
cosa, ara per ara, ni me’n refiu ni col·laboraré amb ells, en tot cas, ells han
de manifestar el seu ferm propòsit de col·laborar amb els que hem demostrat el
nostre compromís i la nostra lleialtat amb el PSC.
I no es tracta de
fer juraments de vassallatge i de fidelitat, simplement de una mostra constatada
de lleialtat.