Objectiu: desestabilitzar les primàries

Dia sí i dia també som notícia. No hi ha diari ni mitjà nacional (potser també internacional), que no es faci ressò d’alguna qüestió relacionada amb el PSC.

Si no ha hi notícia és provoca per a què es generi; no en va tots sabem que és realment fàcil despertar la incontinència verbal d’aquells que mai han tingut un gran protagonisme però que ara veuen l’oportunitat de tenir-ho, o d’aquells que sí havien sigut protagonistes però que ara han quedat en segon pla, encara que es neguen a admetre-ho.

I avui no podia ser menys. En Ramón Iglesias remarca en el seu “dietari” que a la constatada i reconeguda inicial coherència d’en Joan Ignasi Elena de separar-se del PSC per profundes divergències, es contraposa la incomprensible actitud d’altres ex dirigents, i posa com exemple a la Marina Geli.

I també a la premsa d’avui es recull, al meu modest entendre en un clar intent de manipular l’opinió dels militants per escollir al el Primer Secretari del PSC, la confiança d’en Quim Nadal  que, si en Miquel Iceta surt escollit, el PSC donarà surt clar a la consulta.

En Quim oblida, o vol oblidar, que el PSC mai ha dit no al denominat Dret a Decidir, mitjançant una consulta acordada; el que el PSC ha declinat, com a partit, és a participar en la consulta unilateral i declarada il·legal del 9 de novembre, i a la pregunta programada.

Però continuen les posades en escena que, com si d’una farsa es tractés, són de dubtosa credibilitat (tenint en compte les últimes actuacions) i que són recollides fil per randa, i de manera interessada, per la premsa especialitzada en aquest “acoso i derribo” contra el PSC.

Cóm és possible que en el mateix grup dels denominats crítics (odio aquest concepte), ara hi hagi qui recolza al Miquel Iceta quan fa quatre dies es plantejava abandonar la militància? I com és possible que manifestin esperança en el Iceta, si surt escollit, quan continuen afirmant que és el mateix que hi havia, i que ell és el culpable del tombant no catalanista del PSC? 

Sincerament, em resulta molt difícil no arribar a la conclusió de que aquestes declaracions, contra declaracions, afirmacions i manifestacions són un bord intent desestabilitzador, que intenta desacreditar el procés de primàries que ha iniciat el PSC, i al que ells, de manera inqualificable, no han volgut participar en primera persona malgrat tenir, aparentment, les idees molt clares i un important suport dins de la militància.