Estic convençut
que és una qüestió d’ego, quasi de frustració personal. Com deia un amic meu,
un complex d’inferioritat política a manera de síndrome de mediocritat conscient
que només pot ser contrarestat emulant als que ells consideren menys vàlids que
ells, encara que estan desenvolupant responsabilitat en un àmbit de molt més abast,
en aquest cas, en el supramunicipal.
El Grup Municipal
d’ICV presentava, com estava previst, una moció demanant que el Ple Municipal
es manifestés a favor de la celebració d’un referèndum per a què, aprofitant l’abdicació
del Rei d’Espanya, els ciutadans diguin quin model d’estat volen, república o
monarquia.
Com ja he dit en altres
ocasions, crec que en un Ple Municipal s’han de prendre decisions que afectin a
temes locals, i no furtar debats que sí, ens permeten “lluir”, però que corresponen
a altres fòrums, com és el cas.
Partidari de la
república, com el PSC, encara que dubtós de la convocatòria d’un referèndum. Aquesta
va ser la postura justificativa del meu vot afirmatiu a la moció, a títol
personal, encara que pels dubtes sobre la conveniència de convocar o de quan
fer-ho, tan podria haver votat a favor, en contra, abstenció o no votar. Bé, des
del convenciment de que ens han escollit per a prendre decisions, normalment l’abstenció
queda fora de les meves opcions.

I aquí arriba l’absurd
de la situació quan, qui posa la trampa a nivell de moció i qui participa com actor
secundari, és fruit de les seves pròpies i reiterades afirmacions; perquè són
els manifestament partidaris de la independència de Catalunya, tan a nivell
personal com a nivell de militància, els que demanen que es celebri un referèndum
per a decidir, com espanyols, si volen continuar amb la monarquia o no.
Possiblement, si
volen traslladar debats d’aquest tipus al lloc a on està representada la
sobirania dels ciutadans de Sant Feliu de Guíxols, haurien de evitar caure en
les seves pròpies contradiccions per a no ser el “caçador caçat”.
Cap comentari:
Publica un comentari