diumenge, 29 de juny de 2014

Éxode socialista: estava orquestrat:

Estic convençut de que ha estat la resposta a una maniobra conscientment orquestrada des de feia temps. I, fins i tot, m’atreveixo a afirmar que en aquesta orquestració perversa han participat activament alguns actors d’altres forces polítiques, amb un simple i clar objectiu: Subjugar al PSC, obligant-lo a defensar a Madrid les tesis d’aquest identitarisme endogàmic  del nacionalisme català, renunciant al principi catalanista que caracteritza al Partit dels Socialistes de Catalunya.

I per aconseguir-ho han comptat amb el concurs còmplice d’alguns dirigents d’aquests sectors denominats “crítics”, - i que fins no fa gaire formaven part de l’equip de direcció del PSC - a canvi de prebendes i possibles quotes de poder representatiu.

A les proves em remeto, com va quedar demostrar ahir de manera meridiana, quan el grup capitanejat per en Joan Ignasi Elena va decidir abandonar el PSC i passar a formar part del Necat i, per extensió d’ERC, per a formar un nou espai d’esquerres per a governar (?).

Vull forçar el mantenir certa capacitat de sorpresa (això em fa sentir jove), però clar, suposo que ningú intentarà que m’empassi que va ser, durant l’assemblea d’Avancem i de manera espontània quan els 60 assistents (acompanyats pel coordinador d’ICV i pel Secretari General Adjunt d’ERC que segurament passaven per casualitat)  van decidir abandonar el PSC i passar a formar part d’altres formacions polítiques.

Era una estratègia perfectament dissenyada de fa ja molts mesos, que segur passava també esperant que el PSC decidís l’expulsió d’aquests excompanys, el que els estalviaria trobar arguments absurds per a justificar una manca de lleialtat, ja anunciada i ara manifesta.

Això fa que la situació sigui trist; i no perquè hi hagin persones, ara excompanys, que hagin decidit lliurement abandonar el PSC, que també, sinó perquè caus en cert estat de frustració quan corrobores que allò que vaticinaves es converteix en una realitat.

I com jo no vull més frustracions aparentant una irreal candidesa, haig de preguntar si aquest camí migratori, que a la recerca d’una cadira millor han agafat aquest exmilitants, serà seguit per alguns “encara militants organitzats”, o bé continuaran forçant la situació per a trobar arguments surrealistes que justifiquin l’exercici de la manca de lleialtat en un futur proper?.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada