dimarts, 3 de juny de 2014

El ritme del PSC l’ha de marcar el PSC

Com cada matí, a primera hora, coincidint amb la trobada amb la meva farmaciola particular, dono un repàs a la premsa virtual. Com deia l’anunci, “un home sense informació és un home sense opinió”.

La notícia central i de llarg abast, lògicament, ha sigut l’abdicació real, encara que ahir, tan per escrit com per les ones com per les xarxes, el tema ja va ser recurrentment analitzat, tothom va dir la seva (en el meu cas, reconec el paper que el Rei va desenvolupar en el seu moment, respecto la seva figura però no crec en la monarquia) i avui poc deu quedar per a fer-ho.

Però a nivell més reduït, amb seguretat no tan transcendent, però que a mi m’afecta també personal i políticament, és la notícia que fa referència a aquesta fissura del PSC gironí, que a alguns mitjans de comunicació com també a alguns protagonistes d’aquest partit, els interessa que sigui capçalera dia sí i dia també.

Sembla ser que ahir va tenir lloc la primera reunió amb l’objectiu d’apropar postures entre els dos sectors i, no sé quines actituds van tenir les persones que a van assistir (les formes en una negociació també han de ser objecte d’anàlisi), però el que tinc clar és que les declaracions posteriors deixen clar que no hi ha voluntat de trobar punts de coincidència que permetin caminar junts, com a mínim d’una de les parts.

Si només sortir de la primera trobada, algú dels assistents ja manifesta públicament que continuaran el seu camí i es convertiran en un nou actor polític en les properes eleccions municipals, hem pregunto quin sentit té seure perquè una afirmació com aquesta trasllada un trencament irreparable per falta i nul·la voluntat de “negociació”; de la mateixa manera que hem qüestiono sobre la legitimitat, solidesa i credibilitat d’un possible i maquillat acord.

El que sí tinc clar, com a militant, però també com a socialista, català i federalista, és que aquesta situació interna no pot dilatar-se més en el temps, perquè la societat catalana, i en aquest cas gironina, necessita un PSC coherent amb la seu model, que no traslladi ambigüitats i que no es mogui al ritme que marquen, interessadament, certs actors polítics o mediàtics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada