Recordo que fa uns mesos, en ple
debat de les últimes Eleccions al Parlament de Catalunya, en una reunió de Consellers Nacionals i
primers secretaris de les diferents agrupacions locals li manifestava al
llavors President del PSC a les Comarques Gironines Quim Nadal que ell, com
així els companys que ja portaven molt de temps amb responsabilitat orgànica o
representativa, haurien de donar un pas al costat i deixar que fossin cares
noves les que donessin un nou impuls al Partit dels Socialistes de Catalunya.
L’andanada que vaig rebre va ser de consideració; fins i tot, no fa gaire
dies, algú recordava aquest afer i reconeixia els meus atributs a l’enfrontar-me
amb el company Nadal. Com sempre, la mateixa resposta: Jo no visc del PSC ni d’en
Quim Nadal; no li dec fidelitat a ningú, i en tot cas lleialtat a la meva
ideologia i manera de pensar, a la meva família i amics, i als que han cregut
en mi.
Avui, haig de dir, que m’ha sorprès gratament el titular d’un article d’en
Joaquim Nadal, dient literalment: “Nadal reclama a les “velles glòries” que s’apartin”,
fent al·lusió a la situació successòria que s’ha generat amb la dimissió d’en
Pere Navarro com a Primer Secretari del PSC.
És cert que desprès analitza més qüestions d’unitat sectorial crítica, fent
afirmacions i aconsellant estratègies pre-congressuals amb les que no estic d’acord
i que crec, no ajuden en absolut a llimar diferències, sinó tot el contrari.
De totes maneres, encara que tard, és bo que un company amb l’experiència d’en
Joaquim Nadal em doni la raó i arribi a la conclusió a la que jo vaig arribar
ja fa uns mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari