diumenge, 11 de maig de 2014

Barbada Eurovisión

Per a molts de la meva “quinta” és una tradició seguir les votacions del festival d’Eurovisió. No ja les cançons que es presenten sinó, sobretot, aquell “three points, trois points” amb que els representants dels diferents països anuncien les diferents valoracions.

(S’ha de dir que aquest any la portaveu espanyola, amb el seu nivell d’anglès, ha demostrat ser una alumna avantatjada de l’Ana Botella)

I sí, és cert que cada cop més els resultats són previsibles, -  el que menys importa és la qualitat de la cançó -  ja que l’element determinant de valoració de les últimes edicions ha sigut la relació diplomàtica entre països participants. Fins i tot, no seria d’estranyar que el jurat estigués presidit pel govern de torn, això sí, a l’ombra, perquè sembla que faci vergonya reconèixer que es segueix aquest esdeveniment.

Però enguany, trencant la tònica, l’element més significatiu que ha marcat qui havia de guanyar ha sigut l’aspecte del cantant, deixant de banda la qualitat musical i no fent totalment  determinant la realitat política la relació entre política.

No sé si la cançó d’aquesta cantant de “cerrada barba” era la millor, sincerament no ho recordo (encara que tinc present que algunes de les cançons em van agradar força); el que tinc clar és que va guanyar la barba de la Conchita. 

I en quant a la cançó espanyola crec que va estar mal valorada, i que la Ruth Lorenzo es mereixia quelcom més que una novena posició. 

Possiblement amb un "mostacho"... 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada