dissabte, 5 d’abril de 2014

La sang entra al debat sobiranista

Llegint titulars com aquest, “Mas respon a Rajoy que labarreja de sang no ens fa iguals, em ratifico amb la meva opinió de que “no anem pas bé”, parafrasejant a una companya de consistori. Jo diria més, “anem cada cop pitjor

A mesura de que s’apropen dates clau (ara el 8 de març, 25 de maig, 11 de setembre i 9 de novembre) els discursos, amb la clara intenció de pujar el nivell de tensió i de visualitzar crispació i confrontació, seran més durs i agres.

És possible que es tregui de context però i que desprès, càpiguen  matisacions i aclariments però, no donar què pensar que ara, en aquest procés de reclamació independentista de Catalunya, ja comencem a parlar de sang?

M’esgarrifa pensar quin serà el següent pas. Parlar de RH? Establir “nivells de català” operant amb factors generacionals? Jo que sóc català de tercera generació, se’m considerarà català amb tots els drets?

Vull pensar que està tret de context però, a ningú li fa por que es comenci a tocar el tema de la consanguinitat en el denominat procés sobiranista? Algú està pensant, potser, en conceptes de puresa racial?

Recordo quan en Pasqual Maragall parlava del mestissatge amb orgull de poble; en canvi ara alguns responen a la provocació del tema sang amb la sang, com si el comú color vermell de la sang, no fou prou intens com per a què serveixi, únicament, de vincle d’unió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada