diumenge, 27 d’abril de 2014

De qui és el PSC?

Ja fa molts anys que vaig decidir militar al PSC. Vaig entendre que era el partit que més responia a la meva visió de la societat i, sincerament, no em vaig preocupar de quins companys  van ser els que van aglutinar esforços per aconseguir la unitat dels socialistes a Catalunya, ni quins van ser els grups o partits que van decidir unificar les seves postures i maneres de canalitzar aquests esforços i lluitar per una societat més justa i més solidària. Era l’únic partit socialista a Catalunya, el PSC-PSOE, i vaig decidir que fos el meu partit. 

Ara resulta que em vaig equivocar i que em vaig fer militant d’un aparador, és a dir, d’un partit que cinc anys enrere de la meva decisió havia nascut de la falsedat d’un aparent pacte entre tres partits amb una visió diferent de la societat catalana. Com a mínim això és el que alguns argumenten per a justificar la seva actitud bel·ligerant contra el PSC actual, reivindicant el seu protagonisme i reclamant la propietat (com hereus) d’un d’aquells partits que ara fa quasi 36 anys van decidir dissoldre’s per a crear un nou partit, el PSC.

Poc respecte demostren aquests companys al partit en el que militen, l’únic PSC que existeix, i nul respecte mostren a aquells companys que van decidir gestar la seva creació ara fa 38 anys.

Jo no hi era, ni vaig participar, com tinc la seguretat de que tampoc van fer-ho els que avui reivindiquen els posicionaments inicials de fa 40 anys, de la mateixa manera que estic segur de que la gran majoria d’aquests companys, quan van decidir fer-se militants del PSC van fer-ho, com jo, amb la clara intenció de militar al partit d’esquerres que millor responia al seu ideari polític i social, i que els seus protocols fundacionals subscrits al 1978 no van ser determinants en la seva decisió; m’atreviria a dir que els desconeixien.

Parlen de que s’ha traït l’esperit de la fundació del PSC. Només cal llegir i documentar-se per demostrar la falsedat perversa d’algunes afirmacions.

Punt 4 del Protocol d’unitat de la FSC (PSOE), PSC-C i PSC-R en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). “...El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) tindrà plena sobirania en aquells àmbits de competències que els socialistes de Catalunya propugnen per a l’organització política del nostre país, d’acord amb el marc constitucional aprovat en el seu programa pels socialistes de tot l’Estat (sic).” (1978)

Entenc que aquest companys no estiguin d’acord; això sí, únicament aquells que no van participar en la confecció d’aquest protocol fundacional del PSC.

Entenc que es reclamin modificacions en les relacions entre el PSC i la resta de partits, entre ells el PSOE (que ho sàpiga s’han produït canvis substancials).

Entenc, que no comparteixo, que la qüestió identitària de Catalunya pugui ser una reivindicació de canvi de postura en el PSC: tan legítima com qualsevol altra i supeditada a les regles del joc democràtic que disposa el PSC.

Però que s’utilitzin arguments falsos, menyspreant fins i tot als companys i companyes que van fer possible la unitat del socialisme a Catalunya ara fa 36 anys, és simplement intentar manipular l’opinió de la militància amb objectius poc clars, i això és intolerable.

              

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada