Ja fa molts anys que vaig decidir militar al PSC. Vaig
entendre que era el partit que més responia a la meva visió de la societat i,
sincerament, no em vaig preocupar de quins companys van ser els que van aglutinar esforços per
aconseguir la unitat dels socialistes a Catalunya, ni quins van ser els grups o
partits que van decidir unificar les seves postures i maneres de canalitzar
aquests esforços i lluitar per una societat més justa i més solidària. Era l’únic
partit socialista a Catalunya, el PSC-PSOE, i vaig decidir que fos el meu
partit.
Ara resulta que em vaig equivocar i que em vaig fer militant
d’un aparador, és a dir, d’un partit que cinc anys enrere de la meva decisió havia
nascut de la falsedat d’un aparent pacte entre tres partits amb una visió
diferent de la societat catalana. Com a mínim això és el que alguns argumenten per
a justificar la seva actitud bel·ligerant contra el PSC actual, reivindicant el
seu protagonisme i reclamant la propietat (com hereus) d’un d’aquells partits que
ara fa quasi 36 anys van decidir dissoldre’s per a crear un nou partit, el PSC.
Poc respecte demostren aquests companys al partit en el que
militen, l’únic PSC que existeix, i nul respecte mostren a aquells companys que
van decidir gestar la seva creació ara fa 38 anys.
Jo no hi era, ni vaig participar, com tinc la seguretat de
que tampoc van fer-ho els que avui reivindiquen els posicionaments inicials de
fa 40 anys, de la mateixa manera que estic segur de que la gran majoria d’aquests
companys, quan van decidir fer-se militants del PSC van fer-ho, com jo, amb la
clara intenció de militar al partit d’esquerres que millor responia al seu
ideari polític i social, i que els seus protocols fundacionals subscrits al 1978
no van ser determinants en la seva decisió; m’atreviria a dir que els
desconeixien.
Parlen de que s’ha traït l’esperit de la fundació del PSC. Només
cal llegir i documentar-se per demostrar la falsedat perversa d’algunes
afirmacions.
Punt 4 del Protocol d’unitat de la FSC (PSOE), PSC-C i PSC-R
en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). “...El Partit dels
Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) tindrà plena sobirania en aquells àmbits de
competències que els socialistes de Catalunya propugnen per a l’organització
política del nostre país, d’acord amb el marc constitucional aprovat en el seu
programa pels socialistes de tot l’Estat (sic).” (1978)
Entenc que aquest companys no estiguin d’acord; això sí, únicament
aquells que no van participar en la confecció d’aquest protocol fundacional del
PSC.
Entenc que es reclamin modificacions en les relacions entre
el PSC i la resta de partits, entre ells el PSOE (que ho sàpiga s’han produït canvis
substancials).
Entenc, que no comparteixo, que la qüestió identitària de
Catalunya pugui ser una reivindicació de canvi de postura en el PSC: tan
legítima com qualsevol altra i supeditada a les regles del joc democràtic que
disposa el PSC.
Però que s’utilitzin arguments falsos, menyspreant fins i
tot als companys i companyes que van fer possible la unitat del socialisme a
Catalunya ara fa 36 anys, és simplement intentar manipular l’opinió de la
militància amb objectius poc clars, i això és intolerable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada