Sr. Sabrià, vaig tenir la temptació d’actuar igual que vostè
ho ha fet aquest mes de març, és a dir, preparar una entrevista a la Revista
del Baix Empordà i publicar-la a l’edició del mes de juny, contestant així a unes
afirmacions que, com a mínim i de manera condescendent es poden qualificar de
desafortunades, alhora que mostren un clar menyspreu vers els professionals de
la restauració de Sant Feliu de Guíxols que continuen demostrant la seva
qualitat i la seva vàlua; i des de molt més enllà del 1983, data que vostè esmenta
com l’inici de mostres de Cuina de l’Empordanet.
Però he decidit contestar des del meu blog personal, des de casa
meva, obviant els canals oficials que, com a Regidor de Turisme i Promoció
Econòmica podria utilitzar, evitant així un creuament públic de paraules que
només beneficiaria a aquells que necessiten la desqualificació per a provocar
un soroll que els permeti continuar estant en “primera fila” i que, vostè estarà
d’acord amb mi, no necessiten els establiments de restauració de Sant Feliu de
Guíxols que, de manera contrastada, basen el seu èxit en l’elaboració i
manipulació de productes de qualitat.
Perquè d’això es tracta, malgrat vostè manifesti el contrari
en l’esmentada entrevista. Crec, i sota aquest precepte treballem empresaris i
Ajuntament de Sant Feliu, que més enllà de l’organització el més important en
gastronomia és oferir al client un producte de qualitat elaborat amb
professionalitat i bon gust; i això és aplicable tan quan l’oferta es fa des d’un
restaurant, particularment, com quan es forma part d’una activitat o campanya
gastronòmica col·lectiva.
No seré jo qui qüestioni que altre població veïna faci una activitat
gastronòmica relacionada amb l’anxova, per exemple, tot i que a el Peix Blau Ganxó
protagonitza una campanya de la que forma part aquest peix. Això sí que seria
absurd, tan absurd com si Sant Feliu programés una campanya amb la Gamba de
Palamós, o aquesta vila programés una de Peix Blau Ganxó. Ara, li puc assegurar
que els restaurants de Sant Feliu de Guíxols no tenen cap problema en oferir gambes de Palamós, en un clar sentit
de col·laboració i amb orgull de territori.
Intentar monopolitzar productes, com vostè defensa, per a
garantir l’èxit d’una campanya gastronòmica, és artificial i no és sinònim de qualitat, si no
tot el contrari, alhora que va en contra de tot sentit comercial i de promoció.
Garoina o Uriç? Uriç o Garoina? Sembla que aquesta és la
qüestió que ha provocat la seva opinió que, amb tot el respecte, amaga quelcom
més. Doncs bé, la meva resposta: uriç i garoina, que no en competència de
campanya que, ningú posa en dubta, té Palafrugell, sinó en una clara intenció
de donar publicitat als restaurants ganxons que des de fa molts anys, molt més
enllà de 1983, ofereixen aquest producte, i sense més pretensió que fer públic
que estem en temps d’uriços.
Miri, crec que el que necessita el nostre territori és
complementar l’oferta turística entre poblacions, en aquest cas la gastronòmica,
i això ha sigut un dels meus objectius i de les meves apostes des de la meva
responsabilitat política, i amb aquest objectiu hem treballat des de l’àrea de
turisme de Sant Feliu de Guíxols juntament amb els professionals de la
gastronomia de la ciutat, entenent que la diversitat d’oferta sí que és
garantia d’èxit i de consolidació, al contrari que l’oferta monopolitzada que, al
final, desemboca, malauradament en aquell “pa per avui i fam per a demà”.
Acabo repetint que les seves opinions, en aquesta preparada
entrevista de la Revista del Baix Empordà, no són de rebut si les fa el responsable
d’una Associació com la que vostè gerencia, i demostren una falta de respecte,
en particular vers els professionals de la restauració de Sant Feliu de Guíxols
i, en general, vers tots els del Baix Empordà.
Cap comentari:
Publica un comentari