dissabte, 19 d’abril de 2014

Carta oberta al Sr. Martí Sabrià

Sr. Sabrià, vaig tenir la temptació d’actuar igual que vostè ho ha fet aquest mes de març, és a dir, preparar una entrevista a la Revista del Baix Empordà i publicar-la a l’edició del mes de juny, contestant així a unes afirmacions que, com a mínim i de manera condescendent es poden qualificar de desafortunades, alhora que mostren un clar menyspreu vers els professionals de la restauració de Sant Feliu de Guíxols que continuen demostrant la seva qualitat i la seva vàlua; i des de molt més enllà del 1983, data que vostè esmenta com l’inici de mostres de Cuina de l’Empordanet.

Però he decidit contestar des del meu blog personal, des de casa meva, obviant els canals oficials que, com a Regidor de Turisme i Promoció Econòmica podria utilitzar, evitant així un creuament públic de paraules que només beneficiaria a aquells que necessiten la desqualificació per a provocar un soroll que els permeti continuar estant en “primera fila” i que, vostè estarà d’acord amb mi, no necessiten els establiments de restauració de Sant Feliu de Guíxols que, de manera contrastada, basen el seu èxit en l’elaboració i manipulació de productes de qualitat.

Perquè d’això es tracta, malgrat vostè manifesti el contrari en l’esmentada entrevista. Crec, i sota aquest precepte treballem empresaris i Ajuntament de Sant Feliu, que més enllà de l’organització el més important en gastronomia és oferir al client un producte de qualitat elaborat amb professionalitat i bon gust; i això és aplicable tan quan l’oferta es fa des d’un restaurant, particularment, com quan es forma part d’una activitat o campanya gastronòmica col·lectiva.

No seré jo qui qüestioni que altre població veïna faci una activitat gastronòmica relacionada amb l’anxova, per exemple, tot i que a el Peix Blau Ganxó protagonitza una campanya de la que forma part aquest peix. Això sí que seria absurd, tan absurd com si Sant Feliu programés una campanya amb la Gamba de Palamós, o aquesta vila programés una de Peix Blau Ganxó. Ara, li puc assegurar que els restaurants de Sant Feliu de Guíxols no tenen cap problema en  oferir gambes de Palamós, en un clar sentit de col·laboració i amb orgull de territori.

Intentar monopolitzar productes, com vostè defensa, per a garantir l’èxit d’una campanya gastronòmica, és  artificial i no és sinònim de qualitat, si no tot el contrari, alhora que va en contra de tot sentit comercial i de promoció.

Garoina o Uriç? Uriç o Garoina? Sembla que aquesta és la qüestió que ha provocat la seva opinió que, amb tot el respecte, amaga quelcom més. Doncs bé, la meva resposta: uriç i garoina, que no en competència de campanya que, ningú posa en dubta, té Palafrugell, sinó en una clara intenció de donar publicitat als restaurants ganxons que des de fa molts anys, molt més enllà de 1983, ofereixen aquest producte, i sense més pretensió que fer públic que estem en temps d’uriços.

Miri, crec que el que necessita el nostre territori és complementar l’oferta turística entre poblacions, en aquest cas la gastronòmica, i això ha sigut un dels meus objectius i de les meves apostes des de la meva responsabilitat política, i amb aquest objectiu hem treballat des de l’àrea de turisme de Sant Feliu de Guíxols juntament amb els professionals de la gastronomia de la ciutat, entenent que la diversitat d’oferta sí que és garantia d’èxit i de consolidació, al contrari que l’oferta monopolitzada que, al final, desemboca, malauradament en aquell “pa per avui i fam per a demà”.

Acabo repetint que les seves opinions, en aquesta preparada entrevista de la Revista del Baix Empordà, no són de rebut si les fa el responsable d’una Associació com la que vostè gerencia, i demostren una falta de respecte, en particular vers els professionals de la restauració de Sant Feliu de Guíxols i, en general, vers tots els del Baix Empordà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada