diumenge, 2 de març de 2014

Marques blanques en política, NO

Quan els especialistes en màrqueting de les grans superfícies van posar a l’abast del consumidor les denominades marques blanques, es va generar cert recel. Les llegendes urbanes es van succeir i aquells que “ho saben tot” feien afirmacions absurdes, lligades a qüestions sanitàries o de caducitat, per a justificar el  per què continuaven consumint productes de marques reconegudes.

La realitat: una simple estratègia comercial conjunta amb el fabricant que a la llarga s’ha demostrat positiva per a fidelitzar al client de l’establiment encara que, en un primer moment, a un se li podia quedar cara de tòtila pensant que hem estat pagant el preu d’un producte molt per sobre del que realment val, si un no pensa que hi han derivades i condicionants que justifiquen el sobre cost relacionades, sobretot, en temes publicitaris i promocionals.

Algú es preguntarà, per què aquest rotllo? Doncs perquè estava buscant similituds amb aquest tacticisme polític que alguns “companys” de certs partits, entre ells el meu, plantegen com estratègia electoral, confeccionant candidatures sota una “marca blanca” amb l’objectiu de que es puguin integrar persones que no se senten còmodes sota les sigles de partit polític que els hi recolzarà, alhora que rescabalar vots de ciutadans que, d’altra manera, no votarien a aquest partit.

Són molts els arguments que em permeten manifestar el més rotund desacord amb aquesta estratègia electoral, però sobretot hi ha uns conceptes que el deslegitimen: CONFIANÇA/CREDIBILITAT/COMPROMÍS.

1. Quin grau de CONFIANÇA interna i externa pot traslladar una persona que accepta presentar-se sota unes sigles que rebutja i de les que s’avergonyeix?. 

2. Quin grau de COMPROMÍS intern i extern pot tenir una persona que es presenta sota un programa polític forçat?

3. Quina CREDIBILITAT té una persona que intenta amagar-se sota unes sigles diferents, amb l’única finalitat d’aconseguir un vot?. 

4. I, essent pervers; no és menysprear als votants, insultant la seva intel·ligència, un cop expliques que les sigles per les que es presenta són l’alies d’un partit polític determinat? 

Clar, a aquestes preguntes també podem posar el subjecte de partit. 

1. Quin grau de CONFIANÇA externa pot traslladar un partit...?. 

2. Quin grau de COMPROMÍS extern pot tenir un partit...?

3. Quina CREDIBILITAT te un partit que crea artificialment unes sigles...

4. I, essent pervers; no és menysprear als votants, insultant la seva intel•ligència...?

Per salut democràtica i com un pas per aconseguir batre la desafecció amb la vida política que tan arrelada està en la ciutadania, jo vull un PSC clar i que avali candidats orgullosos i convençuts de que les propostes del PSC son les que realment responen als interessos de la societat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada