Quan els especialistes en màrqueting de les grans superfícies
van posar a l’abast del consumidor les denominades marques blanques, es va
generar cert recel. Les llegendes urbanes es van succeir i aquells que “ho
saben tot” feien afirmacions absurdes, lligades a qüestions sanitàries o de
caducitat, per a justificar el per què
continuaven consumint productes de marques reconegudes.
La realitat: una simple estratègia comercial conjunta amb el
fabricant que a la llarga s’ha demostrat positiva per a fidelitzar al client de
l’establiment encara que, en un primer moment, a un se li podia quedar cara de tòtila
pensant que hem estat pagant el preu d’un producte molt per sobre del que
realment val, si un no pensa que hi han derivades i condicionants que
justifiquen el sobre cost relacionades, sobretot, en temes publicitaris i promocionals.
Algú es preguntarà, per què aquest rotllo? Doncs perquè estava
buscant similituds amb aquest tacticisme polític que alguns “companys” de certs
partits, entre ells el meu, plantegen com estratègia electoral, confeccionant
candidatures sota una “marca blanca” amb l’objectiu de que es puguin integrar
persones que no se senten còmodes sota les sigles de partit polític que els hi
recolzarà, alhora que rescabalar vots de ciutadans que, d’altra manera, no
votarien a aquest partit.
Són molts els arguments que em permeten manifestar el més rotund
desacord amb aquesta estratègia electoral, però sobretot hi ha uns conceptes que
el deslegitimen: CONFIANÇA/CREDIBILITAT/COMPROMÍS.
1. Quin grau de CONFIANÇA interna i externa pot traslladar
una persona que accepta presentar-se sota unes sigles que rebutja i de les que s’avergonyeix?.
2. Quin grau de COMPROMÍS intern i extern pot tenir
una persona que es presenta sota un programa polític forçat?
3. Quina CREDIBILITAT té una persona que intenta
amagar-se sota unes sigles diferents, amb l’única finalitat d’aconseguir un
vot?.
4. I, essent pervers; no és menysprear als votants,
insultant la seva intel·ligència, un cop expliques que les sigles per les que
es presenta són l’alies d’un partit polític determinat?
Clar, a aquestes preguntes també podem posar el subjecte de
partit.
1. Quin grau de CONFIANÇA externa pot traslladar un
partit...?.
2. Quin grau de COMPROMÍS extern pot tenir un partit...?
3. Quina CREDIBILITAT te un partit que crea artificialment
unes sigles...
4. I, essent pervers; no és menysprear als votants,
insultant la seva intel•ligència...?
Per salut democràtica i com un pas per aconseguir batre la
desafecció amb la vida política que tan arrelada està en la ciutadania, jo vull
un PSC clar i que avali candidats orgullosos i convençuts de que les propostes del
PSC son les que realment responen als interessos de la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada