dijous, 20 de març de 2014

La marca Port de Barcelona

Va ser al finals dels 80, durant la presidència d’en Josep Munné i aprofitant que Barcelona havia assolit el repte de organitzar els Jocs Olímpics del 92, que el port de Barcelona va començar a treballar per a que fer realitat allò de que el Port  girés per a  deixar de donar l’esquena a la ciutat.

S’havia de crear un vincle efectiu, afectiu i real entre ciutat i port; és a dir, els ciutadans havien de sentir-se el port com a propi, més enllà del denominat Rompeolas i del Moll de la Fusta. Recordo que en un moment donat, com a Responsable Nacional de Ports, i parlant d’aquest tema - en el que amb el President Munné estàvem pràcticament d’acord, si bé és cert, que no en tot el que es plantejava -, vam comentar que seria com “municipalitzar” part del port.

Aquest esdeveniment esportiu del 92 va marcar, com si fos un tret de sortida, un abans i un després a Barcelona i el port, que no va ser aliè, va haver d’assolir nous reptes per a continuar avençant en dos grans objectius: un, generar riquesa per una ciutat amb la que ja es mirava cara a cara, i dos, trobar un revulsiu per a fer créixer el volum de negoci de tots els que conformaven i sustentaven aquesta important infraestructura portuària.

Convertir Barcelona en una important base de creuers per aconseguir ser el principal port de la mediterrània en aquesta activitat va ser el primer repte que, ja amb la Presidència d’en Joaquim Tossas va agafar forma, vencent els dubtes que per part del propi Consell d’Administració, i  del que jo formava part, teníem per qüestions de rendibilitat del propi port.

I, el segon repte, (gran repte per la manera de funcionar interna) era trobar les sinergies positives entre tots els actors que desenvolupaven la seva feina en el port de Barcelona i aconseguir que tots treballessin junts.

I aquí també, sota la Presidència d’en Joaquim Tossas, va agafar musculatura el concepte de Comunitat Portuària - que a finals del 92 era un simple però ambiciós objectiu que començava a treballar amb la finalitat d’aconseguir certificacions reals de qualitat - i que desprès, amb la creació del Consell Rector del que jo també formava part, va avançar en la consecució d’una marca, Port de Barcelona, i convertir-la en el principal element promocional sota el que tots podíem competir arreu del món.

Desprès de molts anys sense tenir una relació directe amb les tasques, sistemes de treball i objectius d’aquest denominat Consell Rector i el seu efecte promocional, he tornat a conèixer de primera mà la seva evolució, i vull afirmar que una part de la projecció que el Port de Barcelona té a nivell mundial també té a veure en allò que fa 20 anys vérem començar a modelar amb un cert “dubte il·lusionant”, i que ara és una realitat.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada