En Bonifacio de la Cuadra, en un article titulat “La nacionalidad catalana y el consenso” i publicat avui a El País, fa una anàlisi
de la situació que està generant la denominada “deriva sobiranista” a
Catalunya.
Esmentant les actituds negatives del Govern de Rajoy,
conclou en la necessitat d’utilitzar tots els procediments polítics i jurídics
per aconseguir l’encaix adequat entre Catalunya i Espanya.
I sense deixar la Constitució al marge, afirma que la
situació “constitucional” de 1978 no és la mateixa que ara; o sigui, que seria
necessari eliminar la “fraseologia” que va permetre consensuar aquella
Constitució com a fonament de una incipient democràcia, fent una nova redacció
que contempli la situació d’una democràcia ja consolidada desenvolupant també, aquell “reconeixement del dret a l’autonomia
de les nacionalitats” de l’any 78, per a donar resposta a les inquietuds del
2014.
Doncs completament d’acord amb l’articulista i amb el seu
plantejament sobre la necessitat de modificar la Constitució, esvaint de l’horitzó
els dubtes sobre la legalitat de l’anomenat i reivindicat Dret a Decidir.
Aquesta és la meva tesi i la del PSC: exercir el vot amb
total legalitat, tant en el que fa referència a la pregunta com a la resposta.
Però clar, per aconseguir-ho és necessària una ferma
voluntat de consens en el que fa referència al principi bàsic de l’exercici de
la democràcia, com és el respecte a les decisions de la majoria; i per això les
decisions (o sigui, la resposta a una consulta) han de ser acceptades per
tothom, el que implica que la pregunta també ha de tenir l’acceptació de totes
les parts.
I si bé és cert que qüestionant la legalitat de fer la
consulta és difícil arribar a un acord en el que fa referència a la pregunta, i
al fil del que planteja en Bonifacio de la Cuadra al seu article, algú s’ha
plantejat que hagués passat si en Rajoy hagués manifestat la mínima voluntat de
negociar una pregunta que resultés constitucionalment apropiada?
Considerant utòpica aquest suposada voluntat del President
del Govern de l’Estat per a negociar una
pregunta, crec també utòpica una suposada voluntat dels impulsors de la
consulta del 9-N, tal i com està planificada, per a negociar aquesta mateixa pregunta.
I per una senzilla raó, i a més a més en la que coincideixen:
el resultat de la consulta, o sigui la resposta a la pregunta serà considerat
il·legal per les dues parts, el que portarà a decisions unilaterals que, en
aquest moment, crec estan interessadament calculades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada