La legalitat de la resposta

En Bonifacio de la Cuadra, en un article titulat “La nacionalidad catalana y el consenso” i publicat avui a El País, fa una anàlisi de la situació que està generant la denominada “deriva sobiranista” a Catalunya.

Esmentant les actituds negatives del Govern de Rajoy, conclou en la necessitat d’utilitzar tots els procediments polítics i jurídics per aconseguir l’encaix adequat entre Catalunya i Espanya.

I sense deixar la Constitució al marge, afirma que la situació “constitucional” de 1978 no és la mateixa que ara; o sigui, que seria necessari eliminar la “fraseologia” que va permetre consensuar aquella Constitució com a fonament de una incipient democràcia, fent una nova redacció que contempli la situació d’una democràcia ja consolidada desenvolupant també, aquell “reconeixement del dret a l’autonomia de les nacionalitats” de l’any 78, per a donar resposta a les inquietuds del 2014.

Doncs completament d’acord amb l’articulista i amb el seu plantejament sobre la necessitat de modificar la Constitució, esvaint de l’horitzó els dubtes sobre la legalitat de l’anomenat i reivindicat Dret a Decidir.

Aquesta és la meva tesi i la del PSC: exercir el vot amb total legalitat, tant en el que fa referència a la pregunta com a la resposta.

Però clar, per aconseguir-ho és necessària una ferma voluntat de consens en el que fa referència al principi bàsic de l’exercici de la democràcia, com és el respecte a les decisions de la majoria; i per això les decisions (o sigui, la resposta a una consulta) han de ser acceptades per tothom, el que implica que la pregunta també ha de tenir l’acceptació de totes les parts.

I si bé és cert que qüestionant la legalitat de fer la consulta és difícil arribar a un acord en el que fa referència a la pregunta, i al fil del que planteja en Bonifacio de la Cuadra al seu article, algú s’ha plantejat que hagués passat si en Rajoy hagués manifestat la mínima voluntat de negociar una pregunta que resultés constitucionalment apropiada?

Considerant utòpica aquest suposada voluntat del President del Govern de l’Estat per  a negociar una pregunta, crec també utòpica una suposada voluntat dels impulsors de la consulta del 9-N, tal i com està planificada, per a negociar aquesta mateixa pregunta.

I per una senzilla raó, i a més a més en la que coincideixen: el resultat de la consulta, o sigui la resposta a la pregunta serà considerat il·legal per les dues parts, el que portarà a decisions unilaterals que, en aquest moment, crec estan interessadament calculades.