
Uns intenten que s’obviï quin és el fons de la mobilització intentant
obviar i deixar en segon pla el fons de la qüestió, minimitzant la quantitat de
participants i l’actitud dels mateixos; i els altres fan esment sobretot a les raons, magnificant el nombre i el bon seny
de la majoria.
Només quan els interessos dels convocants i dels que
autoritzen la mobilització són els mateixos,
es produeix una coincidència total en la magnificació de la lectura (d’ixò
també en tenim proves recents).
Ahir, en la marxa per la dignitat, no hi havia cap sintonia
entre els centenars de milers i milers de ciutadans que van mostrar al carrer
la seva indignació contra el Govern i el propi Govern que, no per convicció
sinó per obligació, va haver d’autoritzar que tota aquesta marea ciutadana es
manifestés per Madrid, encara que en aquest cas el diferencial de càlcul d’assistents,
havent vist lectures estrambòtiques i ridícules d’altres convocatòries, està
molt proper.
Segons els convocants, més de dos milions de persones, i
segons la policia, 350.000 participants. La conclusió - a banda dels 50.000 que
diu algun rotatiu, suposo que per errada o perquè han donat credibilitat a dades
facilitades per algun portaveu del Govern de Madrid - és que segur que més d’un
milió de persones van sortir al carrer rebutjant la política de retallades dels
governs, i que moltes més, per qüestions logístiques, es van convertir en una
majoria (en aquest cas no silenciosa), que no haver assistit.
Té importància el número, ja que tothom reconeix que va ser
una multitudinària manifestació; té importància les característiques dels participants,
que representaven tots els segments de la societat; però, sobretot, té
importància l’actitud prèvia de menyspreu insultant i desqualificant dels poders polítics al qual anava dirigit
aquest clamor popular de rebuig social contra ells, com també la lectura
posterior que, si és coincident amb el que va dir algun dels governants de
Madrid tot i titllant de nazis als ciutadans, està deixant molts poques
sortides a una ja massa castigada societat que ha perdut qualsevol sentiment d’empatia
amb els seus governants que, paradoxalment, han estat escollits democràticament
per ells mateixos.
És més que previsible que, continuant amb aquest autisme del
poder amb el que governen i que els ha fet perdre la legitimitat, es doni una
lectura erròniament interessada d’un sentiment de desencís molt generalitzat, el
que provocarà que aquesta fractura existent entre governants i societat es faci
cada cop més gran i, al fer-se molt visible cap possibilitat de restauració, fa
realment perillosa, molt perillosa!!!, la situació actual.
Cap comentari:
Publica un comentari