dissabte, 1 de març de 2014

Formació i experiència

Més aviat o més tard, (esperem que sigui el més aviat possible), sortirem d’aquesta complicada situació econòmica i social en la que ens trobem, l’atur deixarà de ser la principal preocupació que té la societat, i els treballadors començaran a ocupar els llocs de treball que s’aniran creant de manera constant, i al ritme que la demanda interna o exterior precisi majors índexs de producció per a respondre a les exigències del mercat.

Visualitzant en perspectiva aquest escenari, podem afirmar que estem en una carrera de fons de distància indeterminada, que transcórrer per un circuit denominat mercat laboral sense rutes ni adreces molt determinades, i a on la meta serà aconseguir un lloc de treball,

Tres són els elements que permetran accedir a un lloc de treball en un espai més curt de temps, és a dir, arribar a la meta amb més rapidesa que els altres: l’acceptació d’unes condicions contractuals i de treball marcades per les diferents reformes laborals; la formació específica per al desenvolupament d’una feina determinada; i l’experiència professional.

No hi ha dubte que essent generalitzada la necessitat d’ocupació, el factor de condicions laborals posa a tothom que aspira a un lloc de treball al mateix nivell d’oferta i demanda, encara que s’haurien de trobar els mecanismes i controls per a què no fos un factor diferencial, i que fossin els elements relacionats amb la capacitat de desenvolupament els que es valoressin a l’hora d’optar a una feina.

Per proximitat, l’Administració Local és qui té un coneixement més exhaustiu de la realitat del mercat del treball del seu hinterland, i analitzant les variacions de l’oferta i de la demanda actuals pot preveure amb més seguretat quina serà la fluctuació del mercat i quines seran les necessitats a curt i mig termini, el que permetrà generar accions i estratègies que garanteixin majors nivells d’èxit.

En aquest sentit, des dels Ajuntaments ja s’estan portant a terme accions  formatives complementàries a polítiques actives d’ocupació, tan en el que fa referència a formació ocupacional en matèries o especialitats que recullin les necessitats de l’industria local, com a mòduls dirigits a aquells que volen dedicar els seus esforços cap a la denominada emprenedoria.

Però clar, si parlem de formació i experiència són els que estan en aquella franja d’edat denominada “jove” els que es troben ja en franca desavantatge i tindran més dificultats per arribar a la “meta”, perquè poden tenir molta formació però, possiblement, aquesta no respongui a les necessitats de la demanda; el que segur no tenen és experiència professional que demostri que poden desenvolupar una feina determinada.

Trobar la conjunció entre formació i experiència, més enllà de la denominada formació continua dirigida exclusivament als qui estan en actiu, només és possible mitjançant programes formatius reglats a on les empreses acollin a persones que desitgin posar en pràctica allò que la teoria aporta.

Malauradament, la crisi i la manca de llocs  de treball dificulta adquirir experiència i formació activa a empreses de casa nostra i, en aquest sentit, des de el municipis ens trobem en l’obligació i la responsabilitat de cercar sortides en altres indrets de l’UE, en una situació que podríem qualificar com d’emigració estudiantil i que, a la llarga, pot traduir-se en una fugida de joves que cobriran llocs de treball futurs.

Aquest és el “quid pro quo” que es produeix amb la denominada formació dual i que està permetent que molts joves catalans puguin accedir a una titulació de formació professional de qualitat, però especifica per a determinats països, a canvi d’un futur laboral fidel a determinades i específiques empreses; sistema que podria ser perveres si parléssim de sortides laborals presents i no d’objectius formatius, com és el cas. 

Juanjo García
Regidor Promoció Econòmica

Ajuntament de Sant Feliu de Guixols

(Publicat a Economia i Empresa-Diari de Griona. 1 de març de 2014)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada