dissabte, 1 de març de 2014

En roman paladí, és un robatori


Tenim raó!. Ens estan donant la raó!
Segons la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, hi ha “mala fe” en algunes actuacions dels poder públics, en aquest cas de l’Estat i de la Generalitat, mantenint el denominat “cèntim sanitari” més d’una dècada.
I això implica que ens han de tornar uns 13.000 milions d’euros. Millor dir, i per a no fer més intens l’estat de frustració que ja tenim, diem que aquesta sentència ens reconeix el dret a que ens retornin 13.000 milions que, en roman paladí, ens han furtat durant 10 anys.
Clar, dir-ho és fàcil però, executar-ho és, pràcticament impossible.
De moment, dels deu anys de furt continuat, per qüestions de prescripció, només podríem reclamar i, utòpicament rebre, els últims quatre anys, amb la qual cosa, fent càlculs simples (que no reals) dels 13.000 milions d’euros, només rebríem 5.200, o sigui que sabent que dels 13.000 que ens han furtat, 7.200 continuarien al seu poder.
Però a més a més, és imprescindible per a reclamar i, utòpicament cobrar, demostrar documentalment la quantitat de litres de combustible que has comprat durant aquests quatre anys.
Estic convençut de que la gran majoria dels particulars no guardem els tiquets de la benzinera, ni tan sols els que ho paguem amb targeta. Segurament aquí si tenen certa avantatge els professionals del transport i els empresaris.
Sembla que si les operacions de compra les has fet amb targeta bancària, podries demanar els corresponents justificants, a canvi, com és normal, del corresponent abonament al banc per aquest tràmit.
I si suposadament hem aconseguit poder reclamar, a qui dirigim la reclamació perquè l’Estat entén que han de ser les autonomies qui han de pagar, i les Comunitats Autònomes entenen que ha de ser l’erari públic estatal.
O sigui, que alguna Administració ens deurà 13.000 milions d’euros que ens han furtat, què coi, robat!. i que només ens podrien tornar una petita part, però que no ens tornaran perquè serà impossible demostrar-ho.
No hi ha dubte, una veritable presa de pel!
Però és que el clímax del surrealisme d’aquesta situació és que ens han robat intentant emular a Robin Hood, és a dir, ens han obligat a deixant-se robar per a dedicar el producte del “latrocini” a l’àmbit de l’atenció sanitària però que, paradoxalment, ha petit les retallades quantitatives i qualitatives més vergonyoses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada