dimarts, 11 de març de 2014

Conviure amb el terrorisme

Ahir, recordant l’aniversari del salvatge atemptat del 11–M a Madrid del que avui fa 10 anys, em feien memòria dels 4 cops que he estat a prop, molt a prop!, d’actes de terrorisme.

El primer va ser el 27 de març de 1987. Cap a la 1 del migdia, amb un cotxe oficial, passava per davant d’una de les portes d’entrada al port de Barcelona al Passeig de Colom, direcció Portal de la Pau. Només arribar a l’aparcament del edifici, (com a màxim un minut), una bomba col•locada en aquest accés acabava amb la vida d’un agent de la Guàrdia Civil i provocava ferides greus a d’altres persones, entre ells a un company de la Policia Portuària.

El 19 de juny del mateix any, a les 4 de la tarda anava direcció a casa meva (Poble Nou de Barcelona) per l’Avinguda Meridiana. Client habitual d’Hipercor i en aquestes hores per qüestions d’horari de feina, no puc assegurar si tenia intenció de fer alguna compra en aquesta gran superfície. El que sí és cert que només arribar a casa, (10 o 15 minuts desprès) vaig sentir una forta explosió. Va ser la bomba que va provocar 21 morts i desenes de ferits.

El 18 d’abril de 1994 unes granades disparades des de l’aparcament del Port Autònom de Barcelona, al Portal de la Pau, contra el Govern Militar, provocaven la mort d’un vianant i molts ferits. No sé per què, aquell dia, no tenia el cotxe aparcat com era habitual. El que sí recordo és el soroll i els “crits muts” de la por.

I, per últim, l’11 de març del 2004, a Madrid. Moltes sirenes sense saber què passava, fins que només arribar al despatx, la dona d’un company de Cadis em trucava preguntant-me si sabia alguna cosa del seu marit, perquè no li agafava el mòbil.

No puc ni vull oblidar aquell dia, per solidaritat amb els familiars de les 192 víctimes mortals i amb les desenes i desenes de ferits, i per rebuig a la violència.

Però a la meva memòria, sobretot, quedaran tres imatges:

Una, la d’una companya que va perdre un jove familiar molt proper. Dos, la de l’angoixa, preocupació i indignació que es vivia als carreres de Madrid. I tres, els furgons funeraris que anaven arribant, un rere l’altre, al pavelló de la Fira de Madrid. (Jo tenia una reunió al costat mateix).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada