dilluns, 3 de febrer de 2014

Paralel·lismes locals

Fa uns dies vaig acabar de llegir la novel•la de la Julia Navarro, "Dispara yo ya estoy muerto", on mitjançant un relat basat en les relacions personals i íntimes entre unes famílies de jueus i palestins, dona una visió de l’origen del conflicte entre aquests dos pobles que encara continua latent, malgrat haver passat una  confrontació armada a on, teòricament, van haver guanyadors i vençuts.

No va ser la impossibilitat de conviure el que va provocar les diferències, si no la reivindicació del dret a la propietat basat en qüestions identitari/religioses i l’exercici reconegut de la sobirania d’uns sobre els altres, adduint a raons temporals d’assentament històric, com si la història comencés a córrer quan a un l’interessa.

A la negació de la convivència per part d’uns i dels altres, s’oposa el socialisme moderat d’un grup de jueus (també alguns palestins) que entén que el diàleg i la col·laboració és l’única manera de garantir la pau i la prosperitat, entenent que la cèdula de propietat de la terra és el treball, és a dir, la suo i no la sang.

Si volem, podem trobar paral·lelismes locals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada