En qüestions de personal no tot s’hi val.

Sempre he manifestat la meva disconformitat quan s’intenten utilitzar qüestions relacionades amb els treballadors per a treure rèdit polític però, com sempre, hi ha gent que mostrant menys sensibilitat que una cloïssa, intenta instrumentalitzar aquest tema sense pensar en les conseqüències personals i col·lectives que pot tenir.

El proppassat dijous, al Ple Municipal de Sant Feliu de Guíxols i a instàncies dels grups polítics de l’oposició, va haver de comparèixer la Regidora delegada de Personal per a donar explicacions sobre una sentència que donava la raó a uns treballadors als que, per decisió tècnica en interpretació de la legislació vigent, se’ls hi havia deixat d’abonar uns premis de jubilació pactats en conveni col·lectiu.

Bona compareixença i bona argumentació de la Regidora que, entre d’altres coses, va deixar molt clar que aquest afer no era polític, sino tècnic; que l’Equip de Govern havia pres la decisió política de no recórrer la decisió judicial; i, anant més enllà, de fer extensiva l’execució de la sentència als treballadors que no havien fet la reclamació.

Però per una qüestió de satisfacció personal, vull posar negre sobre blanc alguna puntualització perquè, no en va, aquest tema té els seu origen quan jo era el responsable polític de Recursos Humans.

Perquè va ser un acord fruit de la negociació col·lectiva, i ratificat al Tribunal Laboral de Catalunya.

I perquè el proppassat mes de març, el signant d’aquesta compareixença (ara a l’oposició) va més que insinuar que aquell acord era de dubtosa legalitat, posant en entredit la meva professionalitat i honradesa i necessitava “dir-me” personalment que un jutge m’ha donat la raó i ha demostrat que allò que vaig acordar amb els treballadors al 2008 era perfectament legal, continua vigent i és d’obligat compliment. 

Sincerament no esperava, ni tampoc em fa falta, la rectificació i el reconeixement públic (aquesta manera d’actuar és contrària als principis d’actuació d’alguns polítics), però sí que m'agradaria que les qüestions de personal no fossin una eina llancívola.  

.