dimarts, 4 de febrer de 2014

Demagògia escènica

De demagògia escènica es podria qualificar l’actitud d’un polític local de l’oposició quan, al darrer Ple, va trencar en públic, de manera ostentosa, la targeta d’aparcament de la que els regidors (tan sigui d’Oposició o de Govern), “gaudim” per aparcar en zones autoritzades.

El “jo soc com a qualsevol ciutadà” va ser el recurrent, alhora que massa grapejat argument, que va utilitzar per acompanyar el seu gest, amb la clara intenció de deixar en evidència a la resta de regidors que sí que “pateixen”, que no “gaudeixen”, d’aquest suposat “privilegi”.

En política un “privilegi” és allò que, sense ser delicte, es gaudeix de manera difícilment justificada per la condició, que no pel desenvolupament, del càrrec.

En aquest cas, podríem considerar un “privilegi” si aquest regidor “gaudís” d’una targeta d’aparcament per anar, simplement, a comprar al mercat o per a fer tràmits particulars. I més enllà del privilegi seria si s’utilitzés el document d’autorització esmentat i no tingués, per exemple, vehicle o permís.

Però no és el cas, i per això dic “gaudir” entre cometes de la mateixa manera que també poso entre cometes “patir”, perquè estic segur que els Regidors de Sant Feliu, tan siguin de Govern com d’Oposició, quan fem ús de la targeta d’aparcament és per desenvolupar amb la màxima agilitat la tasca per a la que hem estat escollits utilitzant el nostre vehicle particular, amb el lògic desgast (“patiment”), que això comporta.

Clar, a lo millor el Regidor en qüestió no sap que en qualsevol empresa, entre aquestes l’Ajuntament de Sant Feliu, quan s’ha d’utilitzar el vehicle particular s’abona la corresponent compensació per quilometratge, a on també es calcula el desgast del vehicle (“patiment”), com també el cost de possibles usos d’aparcament o peatges.

Doncs bé, quan el personal de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha de fer un tràmit oficial i utilitzar la zona blava, perquè a la zona oficial no hi ha lloc lliure, se li hauria d’abonar el corresponent tiquet d’aparcament, amb el corresponent cost per les arques municipals.

Però l’actuació del Regidor no era fruit de la consciència col·lectiva ni de la solidaritat amb els ciutadans que, sí per anar a fer gestions particulars, han d’abonar la zona blava. Si fos així hagués renunciat a aquest permís, emès per a desenvolupar tasques oficials, de manera discreta i no farisaica com va fer.

El seu objectiu era, simple i exclusivament, fer-se notar, mostrant una manca de respecte als Regidors que, tan siguin de Govern o Oposició, desenvolupem la nostra tasca responent amb responsabilitat al compromís que hem adquirit davant els ciutadans i ciutadanes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada