Contra el 20/2012. Sí se puede!

Durant els últims temps estem veient cóm els Governs estan llençant diferents iniciatives per, amb l’excusa de seguir les directrius de Brussel·les, aprimar l’Administració i així reduir la despesa pública; i en una clara mostra de manca d’imaginació i sensibilitat, només han mecanismes d’estalvi carregant contra els treballadors públics.

Ha sigut una constat cóm els treballadors de l’Administració han perdut, any rere any, poder adquisitiu, que és com afirmar que han perdut garanties retributives consolidades. Mentre la resta de treballadors, mitjançant la negociació col·lectiva, aconseguien adequar les seves retribucions a l’increment del cost de la vida (IPC), aquest col·lectiu patia congelacions o, fins i tot, considerables alhora que injustes i injustificables baixades salarials.

Tan sigui al sector públic o al privat, crec que el patrimoni més valuós d’una empresa és el seu capital humà, i la productivitat com element quantificable està íntimament relacionada amb la implicació dels treballadors en el desenvolupament de la seva feina.

A l’àmbit de l’administració pública, l’eficàcia i l’eficiència són factors visibles i ponderables per la societat, tenint una major incidència a l’Administració Local perquè no en va, és la més propera a la ciutadania, més fàcilment analitzable i molt més fàcilment criticable, adduint l’argument recurrent de que aquests treballadors estan retribuïts amb els nostres impostos, oblidant moltes vegades que ells també són contribuents i treballadors.

Aconseguir les màximes cotes de rendibilitat i productivitat laboral a l’àmbit de l’Administració municipal és responsabilitat dels gestors polítics i, en aquest sentit, és la seva obligació trobar mecanismes per a que els treballadors continuïn responent, en el desenvolupament de la seva tasca, amb la màxima eficàcia i eficiència  a les inquietuds dels ciutadans i ciutadanes, atenent a les necessitats específiques de la població que, molt possiblement, difereixin de les d’altres localitats.

Seria molt còmode amagar-se rere ordres ministerials i Reals Decrets que retallen els drets dels treballadors municipals però crec que no seria responsable; i en aquest sentit considero que és obligació dels gestors locals cercar i aplicar mesures que, sense conculcar amb la llei ni caure en concurrències normatives, possibilitin que els treballadors municipals - perquè són treballadors! -, puguin recuperar allò que de manera absurda i arbitrària se’ls hi ha furtat.

I com diu el grit de guerra que més s’escolta últimament, i tal com es va demostrar al Ple Municipal de Sant Feliu de Guíxols: Sí se puede!