Durant els últims temps estem veient cóm els Governs estan
llençant diferents iniciatives per, amb l’excusa de seguir les directrius de
Brussel·les, aprimar l’Administració i així reduir la despesa pública; i en una
clara mostra de manca d’imaginació i sensibilitat, només han mecanismes d’estalvi
carregant contra els treballadors públics.
Ha sigut una constat cóm els treballadors de l’Administració
han perdut, any rere any, poder adquisitiu, que és com afirmar que han perdut
garanties retributives consolidades. Mentre la resta de treballadors,
mitjançant la negociació col·lectiva, aconseguien adequar les seves
retribucions a l’increment del cost de la vida (IPC), aquest col·lectiu patia congelacions
o, fins i tot, considerables alhora que injustes i injustificables baixades
salarials.
Tan sigui al sector públic o al privat, crec que el
patrimoni més valuós d’una empresa és el seu capital humà, i la productivitat
com element quantificable està íntimament relacionada amb la implicació dels
treballadors en el desenvolupament de la seva feina.
A l’àmbit de l’administració pública, l’eficàcia i l’eficiència
són factors visibles i ponderables per la societat, tenint una major incidència
a l’Administració Local perquè no en va, és la més propera a la ciutadania, més
fàcilment analitzable i molt més fàcilment criticable, adduint l’argument
recurrent de que aquests treballadors estan retribuïts amb els nostres
impostos, oblidant moltes vegades que ells també són contribuents i
treballadors.
Aconseguir les màximes cotes de rendibilitat i productivitat
laboral a l’àmbit de l’Administració municipal és responsabilitat dels gestors
polítics i, en aquest sentit, és la seva obligació trobar mecanismes per a que
els treballadors continuïn responent, en el desenvolupament de la seva tasca, amb la màxima eficàcia i eficiència a les inquietuds dels ciutadans i ciutadanes,
atenent a les necessitats específiques de la població que, molt possiblement,
difereixin de les d’altres localitats.
Seria molt còmode amagar-se rere ordres ministerials i Reals
Decrets que retallen els drets dels treballadors municipals però crec que no
seria responsable; i en aquest sentit considero que és obligació dels gestors
locals cercar i aplicar mesures que, sense conculcar amb la llei ni caure en
concurrències normatives, possibilitin que els treballadors municipals - perquè
són treballadors! -, puguin recuperar allò que de manera absurda i arbitrària se’ls
hi ha furtat.
I com diu el grit de guerra que més s’escolta últimament, i
tal com es va demostrar al Ple Municipal de Sant Feliu de Guíxols: Sí se puede!
Cap comentari:
Publica un comentari