divendres, 17 de gener de 2014

Soc dels 2.497.500 catalans

Treballant amb xifres absolutes, i calculant la representació popular que es pot atribuir a un escó al Parlament de Catalunya, dona com a resultat  que cada diputat parla per 55500 ciutadans.

Això vol dir que ahir, 2497500 catalans no van recolzar, legítimament i en llibertat, la decisió del Parlament de Catalunya de demanar al Congrés dels Diputats espanyol el traspàs competencial com a pas previ per aconseguir la Independència.

Res a dir perquè, segons aquests càlculs, 4995000 catalans es van manifestar ahir, també llegítima i lliurament, a favor d’aquest procés.

En clau de representativitat parlamentària, un 66,6 % dels Diputats va imposar el seu criteri sobre la resta. És el joc democràtic que els som demòcrates convençuts hem d’assumir amb total normalitat, tan els que estaven posicionats amb la majoria com els que ho feien amb les tesis minoritàries.

Imaginem l’escenari (s’ha de tenir molta imaginació!) de que el Parlament espanyol accedeix al traspàs del 150.2 de la Constitució espanyola, el que implicaria legitimar el resultat d’una hipotètica votació el 9 de novembre de 2014.

Continuant amb aquesta pirueta utòpica, imaginem que el resultat del 9-N fos favorable a les tesis independentistes, és a dir, que Catalunya pogués proclamar legítimament la seva independència (legítima per ser fruit d’una decisió democràtica) el dia 10 de novembre de 2014.

Sincerament, com he dit en múltiples ocasions, amb independència o sense continuaré sent el mateix Juanjo; continuaré pensant el mateix, continuaré lluitant contra les desigualtats socials i mantindré els meus compromisos ideològics; en síntesi, continuaré essent socialista.

I també continuaré sent català, sense necessitat de proclamar-ho als quatre vent i, espero que també sense haver de reivindicar la meva catalanitat, perquè suposo que aquells catalans que han satanitzat, i continuen fent-lo, als també catalans que no creiem que la via de la independència sigui la millor resposta pels interessos de Catalunya, titllant-nos d’anticatalans i de traïdors, rectificarien la seva actitud sectària, més pròpia de la “nit dels vidres trencats” que d’un procés de normalitat democràtica que, paradoxalment, és el que reclamen.

Però molt em temo que, encara que aquest escenari es convertís en realitat, el sectarisme seria la manera d’actuar d’aquests personatges que, encara havent guanyat ahir la votació al Parlament de Catalunya i considerant-se portadors del ADN català, com si fossin d'una raça especial, continuen insultant, desqualificant, menyspreant i despullant de la seva catalanitat als quasi dos milions i mig de ciutadans que, tenint visions diferents, també defensem els interessos de Catalunya, .

Són majoria i és cert, per poc no són una majoria qualificada; però encara que haguessin aconseguit els vots per ser-ho (els dos terços del Parlament), estarien desqualificats per l’actitud d’aquells que intenten deixar a quasi dos milions i mig de catalans en un segon termini, com si fossin catalans de segona fila o uns nou vinguts indignes de presumir de la seva catalanitat sense necessitat de ser independents i, com és el meu cas, orgullosos de ser federalistes catalans.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada