Treballant amb xifres absolutes, i calculant la
representació popular que es pot atribuir a un escó al Parlament de Catalunya,
dona com a resultat que cada diputat
parla per 55500 ciutadans.
Això vol dir que ahir, 2497500 catalans no van recolzar,
legítimament i en llibertat, la decisió del Parlament de Catalunya de demanar
al Congrés dels Diputats espanyol el traspàs competencial com a pas previ per
aconseguir la Independència.
Res a dir perquè, segons aquests càlculs, 4995000 catalans
es van manifestar ahir, també llegítima i lliurament, a favor d’aquest procés.
En clau de representativitat parlamentària, un 66,6 % dels
Diputats va imposar el seu criteri sobre la resta. És el joc democràtic que els
som demòcrates convençuts hem d’assumir amb total normalitat, tan els que
estaven posicionats amb la majoria com els que ho feien amb les tesis
minoritàries.
Imaginem l’escenari (s’ha de tenir molta imaginació!) de que
el Parlament espanyol accedeix al traspàs del 150.2 de la Constitució
espanyola, el que implicaria legitimar el resultat d’una hipotètica votació el
9 de novembre de 2014.
Continuant amb aquesta pirueta utòpica, imaginem que el
resultat del 9-N fos favorable a les tesis independentistes, és a dir, que
Catalunya pogués proclamar legítimament la seva independència (legítima per ser
fruit d’una decisió democràtica) el dia 10 de novembre de 2014.
Sincerament, com he dit en múltiples ocasions, amb
independència o sense continuaré sent el mateix Juanjo; continuaré pensant el
mateix, continuaré lluitant contra les desigualtats socials i mantindré els
meus compromisos ideològics; en síntesi, continuaré essent socialista.
I també continuaré sent català, sense necessitat de
proclamar-ho als quatre vent i, espero que també sense haver de reivindicar la
meva catalanitat, perquè suposo que aquells catalans que han satanitzat, i continuen fent-lo, als també catalans
que no creiem que la via de la independència sigui la millor resposta pels
interessos de Catalunya, titllant-nos d’anticatalans i de traïdors, rectificarien
la seva actitud sectària, més pròpia de la “nit dels vidres trencats” que d’un procés
de normalitat democràtica que, paradoxalment, és el que reclamen.
Però molt em temo que, encara que aquest escenari es
convertís en realitat, el sectarisme seria la manera d’actuar d’aquests
personatges que, encara havent guanyat ahir la votació al Parlament de
Catalunya i considerant-se portadors del ADN català, com si fossin d'una raça especial, continuen insultant, desqualificant, menyspreant i despullant de la
seva catalanitat als quasi dos milions i mig de ciutadans que, tenint visions
diferents, també defensem els interessos de Catalunya, .
Són majoria i és cert, per poc no són una majoria
qualificada; però encara que haguessin aconseguit els vots per ser-ho (els dos terços
del Parlament), estarien desqualificats per l’actitud d’aquells que intenten
deixar a quasi dos milions i mig de catalans en un segon termini, com si fossin
catalans de segona fila o uns nou vinguts indignes de presumir de la seva
catalanitat sense necessitat de ser independents i, com és el meu cas, orgullosos
de ser federalistes catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari