Llegia, amb molta atenció, el post de l’amic José Antonio
Donaire argumentant del per què Catalunya esdevindrà un estat independent; i sí
bé es cert que no és el paradigma de l’encert fent prediccions, com ell mateix
reconeix, sí que té una capacitat d’anàlisi impressionant per argumentar allò
que ell creu que succeirà en el futur (en aquest cas proper), i encara que
estant en desacord en la conclusió, vull manifestar el respecte i admiració pel
fil argumental que utilitza i que, en altra moment, m’agradaria també comentar
i contrarestar.
Però més enllà de la discrepància, i repeteixo també des de
l’admiració, respecte i, per què no?, afinitat
i coincidència en molts altres temes, crec que és una falta de respecte i una
perversitat manifestament mediàtica anunciar que el signant d’aquest post sigui
ex Diputat i ex Regidor del PSC, com si aquest fet fos un valor afegit a la
pròpia i contrastada vàlua personal i professional d’en José Antonio, donant
més importància al que era que al que diu, en un clar intent de manipulació.
No sé si en José Antonio desitja que la seva conclusió predictiva
es converteixi en una realitat, però el que sí crec és que aquesta conclusió és
a la que arriba desprès d’analitzar, sota el seu punt de vista, tots els
elements del passat i del present que envolten aquesta situació actual que
vivim.
Però el que sí tinc clar que, sigui quina sigui la seva
posició la té com a persona amb criteri, com a ésser amb capacitat de raonament,
i mai com a “ex”; perquè com a ex, un perd part del seu actiu, i en José Antonio
Donaire té molt actiu i espero, que també molt d’actiu.
Gràcies pel teu escrit, Juanjo. I en resposta al que planteges, la resposta és que no. Com he escrit en moltes ocasions el meu escenari ideal és el federalisme. I per tant m'agradaria molt equivocar-me (una vegada més) en la meva predicció.
ResponElimina