dissabte, 18 de gener de 2014

Erròniament valents

És cert, en el PSC no sobra ningú perquè tenen cabuda totes les sensibilitats.

Clar, el problema és quan aquestes sensibilitats poden quedar ferides si s’ha d’adoptar una postura determinada que no respon als cànons d’una decisió monolítica. O sigui, quan el consens és impossible i s’han d’aplicar mecanismes  de desbloqueig.

Només hi ha dues sortides: per lògica, la primera i natural és la supeditació a l’opinió majoritària de tothom que participi, com a principi bàsic de l’exercici de la democràcia interna.
I la segona, aparentment més senzilla i còmoda a nivell intern, la equidistància entre els posicionaments per a no prendre cap decisió. És a dir, practicar l’abstencionisme per no ferir a ningú.

Però em pregunto si és legítim que un partit polític amb representació, amb independència de si desenvolupa tasques de Govern com d’Oposició, es permeti el luxe de fugir de les seves responsabilitats decidint no actuar?  Taxativament no.

Abstenció és sinònim d’ambigüitat; és la demostració de no tenir idees clares; és traslladar incertesa als possibles votants; és provocar desencís i frustracions. I com crec que el PSC, malgrat l’opinió d’alguns, té les idees clares, té l’obligació de traslladar solidesa en les seves determinacions, com única via per a tornar a generar il·lusió i confiança en l’únic projecte catalanista d’esquerres viable i integrador, fent callar aquelles veus que ara es dediquen a presentar registres de propietat ideològica sobre el PSC.

Continuo pensant que l’actuació dels tres diputats que van votar en contra de la decisió majoritària del Grup Parlamentari Socialista no van fer les coses com s’havien de fer; que es van equivocar en les formes- el fons i el per què s’ha convertit en un tema personal que mereix altres valoracions -, però com a mínim aquests tres diputats van prendre una postura determinada, coherent amb la seva manera de pensar, encara que oposada a la majoria a la que, entenc, s’haurien d’haver supeditat. Van ser, si se’m permet, erròniament valents.

No sé la decisió que prendran aquests diputats  ni la direcció del PSC, però el que sí tinc clar és que s’han de moure fitxes perquè aquí no val tancar els ulls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada