dijous, 12 de desembre de 2013

Galimaties de pregunta i resposta

La data era important, però la clau era la pregunta i la resposta. Ara tenim la pregunta i sabem quina resposta volen els que han plantejat la pregunta. Però queda la qüestió de si la resposta que surti de la pregunta serà una resposta acceptada pels que no volen que es faci cap pregunta i que tenen la legitimitat legal  (com a mínim presumptament legal) de no acceptar i vetar la possibilitat de preguntar i, per lògica, de respondre.

Però suposem que s’obté la resposta desitjada pels que volen fer la pregunta que, sempre amb la presumpció d’il·legalitat, no es pot preguntar però que es pregunta; quina serà la resposta dels que entenen que no hi ha capacitat legal per a fer la pregunta?

És de suposar que donant per il·legítima i il·legal la pregunta, no faran cap cas a la resposta i, la seva resposta a la resposta de la pregunta serà, com a molt, la indiferència, això sempre suposant que deixin que es faci la pregunta i que no verbalitzin una resposta prèvia, que impedeixi fer la pregunta i així impedir que hi hagi una resposta.

Però clar, si a la pregunta es respon amb una resposta acord als que fan la pregunta, quina resposta tindran vers al que no faran cas a la resposta, perquè ja no volien que es pogués fer la pregunta?

Jo no tinc la resposta a aquest galimaties, encara que voldria que algú es respongués a la meves preguntes, amb respostes que em permetessin anar, en la data determinada, a respondre a la pregunta, amb el convenciment de que la decisió majoritària que a manera de resposta sortirà de la pregunta tindrà l’efectivitat legítima que les respostes aconseguides democràticament, mitjançant preguntes, han de tenir. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada