
O bé, podria aliar-me amb aquells que, mantenint una postura
immobilista, opten perquè sigui Espanya qui trenqui amb Catalunya.
Mecàniques diferents però idèntic final: ruptura.
I totes les postures són legítimes, com també ho és la
segona, que no tercera, defensada pel PSC com a partit en decisió presa de manera
majoritària pels militants als seus òrgans de debat, als que jo també pertany.
Insisteixo, possiblement no serà l’encertada i també, probablement,
la pregunta podria merèixer una consideració diferent si es produís en altre
context temporal, però la situació és la que és, la postura del PSC és la que
és, i els que hem pres la decisió des de la majoria interna del partit mereixem
el respecte de la minoria orgànica del mateix partit, que no ha aconseguit que
s’adoptin les seves tesis.
Però això sí, des d’aquesta majoria també s’ha mantenir el respecte
vers aquells que, seguts en la minoria que representa la seva postura reclamen
també respecte a les seves opinions minoritàries però que, alhora, els hi costa
respectar el resultat de l’exercici de la democràcia interna.
Si és intolerable que, des de la minoria, s’intenti canviar
una opinió majoritària utilitzant la tècnica de la gota malaia, també és inadmissible
la utilització de la desqualificació personal i ideològica, com si de la prova
del 9 es tractés, per a deixar en evidència als que són minoritaris i que, a lo
millor, podrien estar encertats però que perden qualsevol legitimitat al no
acceptar la realitat.
Però, de la mateixa manera que reclamo a
aquests minoritaris que s’oblidin de la frustració que representa no comptar
amb prou recolzament, i que es posin a disposició del conjunt del PSC per a lluitar
contra aquells que, amb diferents excuses i entre les que destaca el dilema de
la pregunta/resposta, estan vulnerant dia a dia els drets dels ciutadans, també
vull exigir als que coincidim amb les tesis majoritàries, que prioritzem les
necessitats reals de la ciutadania en el nostre full de ruta, i que deixem de qüestionar
l’honradesa política, personal o ideològica de cap militant que defensi una
postura diferent.
Perquè aquesta actitud d’intransigència que demostren alguns
individus, tan és que estiguin ancorats en la majoria o en la minoria, qüestiona
la pluralitat del PSC, que sí és un principi inalienable, mereixent la seva
vulneració la màxima punibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada