Respecte a la minoria des de la majoria; i viceversa

Possiblement, per una qüestió de tacticisme electoral en temps real, la meva postura hagués estat diferent i, malgrat no creure en la “solució final” que s’està plantejant com a resposta induïda a la pregunta del 09112014, podria aliar-me amb els catalans que creuen que Catalunya ha de ser independent, i que s’han de trencar les relacions amb Espanya. Repeteixo, només per estratègia electoral.

O bé, podria aliar-me amb aquells que, mantenint una postura immobilista, opten perquè sigui Espanya qui trenqui amb Catalunya.

Mecàniques diferents però idèntic final: ruptura.

I totes les postures són legítimes, com també ho és la segona, que no tercera, defensada pel PSC com a partit en decisió presa de manera majoritària pels militants als seus òrgans de debat, als que jo també pertany.

Insisteixo, possiblement no serà l’encertada i també, probablement, la pregunta podria merèixer una consideració diferent si es produís en altre context temporal, però la situació és la que és, la postura del PSC és la que és, i els que hem pres la decisió des de la majoria interna del partit mereixem el respecte de la minoria orgànica del mateix partit, que no ha aconseguit que s’adoptin les seves tesis.

Però això sí, des d’aquesta majoria també s’ha mantenir el respecte vers aquells que, seguts en la minoria que representa la seva postura reclamen també respecte a les seves opinions minoritàries però que, alhora, els hi costa respectar el resultat de l’exercici de la democràcia interna.

Si és intolerable que, des de la minoria, s’intenti canviar una opinió majoritària utilitzant la tècnica de la gota malaia, també és inadmissible la utilització de la desqualificació personal i ideològica, com si de la prova del 9 es tractés, per a deixar en evidència als que són minoritaris i que, a lo millor, podrien estar encertats però que perden qualsevol legitimitat al no acceptar la realitat.

Però, de la mateixa manera que reclamo a aquests minoritaris que s’oblidin de la frustració que representa no comptar amb prou recolzament, i que es posin a disposició del conjunt del PSC per a lluitar contra aquells que, amb diferents excuses i entre les que destaca el dilema de la pregunta/resposta, estan vulnerant dia a dia els drets dels ciutadans, també vull exigir als que coincidim amb les tesis majoritàries, que prioritzem les necessitats reals de la ciutadania en el nostre full de ruta, i que deixem de qüestionar l’honradesa política, personal o ideològica de cap militant que defensi una postura diferent.

Perquè aquesta actitud d’intransigència que demostren alguns individus, tan és que estiguin ancorats en la majoria o en la minoria, qüestiona la pluralitat del PSC, que sí és un principi inalienable, mereixent la seva vulneració la màxima punibilitat.