diumenge, 1 de desembre de 2013

Obscurs núvols per als treballadors

Vaig tenir l’oportunitat de participar a la XVIII Trobadad’Economia de S’Agaró a on, lògicament, el protagonisme se’l van emportà els dos màxims responsables polítics d’aquesta matèria, els Conseller Mas-Colell i el Ministre Luis de Guindos.

El 95% dels assistents eren empresaris i professionals lligats a l’economia, i està dins de la normalitat que les seves opinions fossin coincidents i que les seves intervencions i els seu discurs respongués a un públic determinat i característic.

Un futur esperançador a mig i llarg termini i una recuperació econòmica imminent, defensada  en major intensitat pel Ministre d’acord amb els actuals indicadors econòmics. Aquest va ser el missatge que els assistents rebien amb satisfacció i amb assentiments ostensibles.

Però de vegades, més enllà del que es diu com a conclusió d’una intervenció, cal escoltar els arguments perquè són en els que es basa una resolució. És com els antecedents en els que es basa el fallo d’una sentència que, a més a més, són els que possibiliten un possible recurs.
Doncs bé, tant el Conseller com el Ministre basen la recuperació econòmica en l’augment de la competitivitat de les empreses espanyoles aconseguit per una reforma laboral que, aquí sí el Ministre, defensa amb quasi bel·ligerància, anunciant altre “reforma de segona generació”, que incidirà en el sistema contractual (a preveure convergència en un model de contracte únic), en la flexibilitat de contractació parcial (proliferació de mini-jobs) i en la negociació col·lectiva (convenis col·lectius a la seva mínima expressió).

Cares de satisfacció, sobretot quan el Ministre va explicar que fa uns dies, a Nueva York, un gran empresari amb sucursals a tot al món, li va comentar que des de l’aplicació de la reforma laboral, la productivitat en la sucursal a Espanya era més gran que a la resta d’Europa i que a algunes sucursals d’Àsia. Sí, d’Àsia.

Vaig aixecar la mà per a preguntar-li al Ministre de Guindos quan considerava ell que aquesta reforma laboral arribaria al final, perquè si la reforma té relació directa amb la competitivitat i l’exportació, i és proporcional al creixement econòmic sostingut, un podria pensar que no té final, i que el sanejament de la macroeconomia de l’estat es basarà sempre en la microeconomia familiar, condemnant al treballador a moure’s en un marc de relacions laborals com el l'alguns països d’Àsia.

Es va avançar l’Ana Balletbó, organitzadora de la trobada des de la seva responsabilitat a la Fundació Olof Palme, en fer-li aquesta pregunta (que em va obligar a retirar la meva petició). No sé si de manera conscient o per un oblit va ser una pregunta que no va tenir resposta directa per part del Ministre, encara que els antecedents i els argumentaris, així com l’actitud de aquiescència d’alguns dels empresaris assistents no deixen lloc a possibles dubtes.

Si la precarització de les condicions laborals és inversament proporcional a l’augment del negoci empresarial,...   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada