És el mateix dir que “tants caps, tants barrets!!!" I això és
el que succeeix a Sant Feliu.
No fa pas gaire, uns ciutadans de Sant Feliu m’apuntaven,
per enèsima vegada, la possibilitat de que el centre de la ciutat estigués amenitzat
per “fil musical”, a imatge d’altres poblacions.
Fins ara el cost ho feia difícil, però aquest any,
aprofitant la Fira de Nadal i fent un esforç de contenció i de racionalització
de la despesa, i amb criteris de
dinamització econòmica per part de l’àrea de Guixols Desenvolupament, s’ha fet
possible que una part de la ciutat gaudeixi d’una instal·lació acústica que, durant
l’horari comercial, emet nadales.
La veritat és que tot han sigut felicitacions; bé, quasi
tot, perquè també han hagut veïns (molt pocs, certament; és poden comptar amb
els dits d’una ma i en sobren dits) que, de manera legítima, han mostrat la
seva disconformitat i el seu malestar per aquesta iniciativa musical al centre
de la ciutat.
Ho comentava amb un veí de la zona, dient-li que hauríem de
buscar una solució, i pràcticament m’amenaçava amb tots els mals terrenals si
variava ubicacions o modificava intensitats. Fins i tot m’exigia que aquesta
instal·lació fos fixe, i ampliar-la a més superfície. I puc dir que a la conversa
s’han afegit més veïns opinant el mateix, entre ells un que el divendres es queixava
dels decibels, però que avui havia variat el discurs, això sí, apuntant que desprès
de les festes de Nadal els altaveus haurien d’emetre altres tipus de música o connexió
directe amb Radio Sant Feliu.
Per què no? Seria una possibilitat! Sempre i quant el
pressupost municipal ho pugui contemplar.
El que és impossible és acontentar a tothom i si amb aquesta
iniciativa, en principi temporal per les festes nadalenques, ja han sortit
detractors, no vull imaginar-me el que pot succeir si la voluntat de fer fixe aquesta
instal·lació es consolidés i es convertís en realitat.
Malauradament i com a tota arreu, els que fan sentir la seva
veu són aquells als que la pluja no els hi agrada, és a dir, als que les
iniciatives els hi molesten i que,
normalment, són minoria d’alts decibels; en canvi, als que la pluja els hi
agrada, és a dir, aquells als que determinades actuacions ja els hi estan bé es
mantenen en silenci, i es converteixen en una espècie de majoria silenciosa que
posa en qüestió la continuïtat de la pròpia acció.
Però en fi, soc conscient de que la meva obligació és
prendre decisions en benefici de la majoria, encara que sigui criticat per una
minoria, però que crida més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada