diumenge, 8 de desembre de 2013

Mai plou a gust de tothom!

És el mateix dir que “tants caps, tants barrets!!!" I això és el que succeeix a Sant Feliu.

No fa pas gaire, uns ciutadans de Sant Feliu m’apuntaven, per enèsima vegada, la possibilitat de que el centre de la ciutat estigués amenitzat per “fil musical”, a imatge d’altres poblacions.

Fins ara el cost ho feia difícil, però aquest any, aprofitant la Fira de Nadal i fent un esforç de contenció i de racionalització de la despesa, i amb  criteris de dinamització econòmica per part de l’àrea de Guixols Desenvolupament, s’ha fet possible que una part de la ciutat gaudeixi d’una instal·lació acústica que, durant l’horari comercial, emet nadales.

La veritat és que tot han sigut felicitacions; bé, quasi tot, perquè també han hagut veïns (molt pocs, certament; és poden comptar amb els dits d’una ma i en sobren dits) que, de manera legítima, han mostrat la seva disconformitat i el seu malestar per aquesta iniciativa musical al centre de la ciutat.

Ho comentava amb un veí de la zona, dient-li que hauríem de buscar una solució, i pràcticament m’amenaçava amb tots els mals terrenals si variava ubicacions o modificava intensitats. Fins i tot m’exigia que aquesta instal·lació fos fixe, i ampliar-la a més superfície. I puc dir que a la conversa s’han afegit més veïns opinant el mateix, entre ells un que el divendres es queixava dels decibels, però que avui havia variat el discurs, això sí, apuntant que desprès de les festes de Nadal els altaveus haurien d’emetre altres tipus de música o connexió directe amb Radio Sant Feliu.

Per què no? Seria una possibilitat! Sempre i quant el pressupost municipal ho pugui contemplar.

El que és impossible és acontentar a tothom i si amb aquesta iniciativa, en principi temporal per les festes nadalenques, ja han sortit detractors, no vull imaginar-me el que pot succeir si la voluntat de fer fixe aquesta instal·lació es consolidés i es convertís en realitat.

Malauradament i com a tota arreu, els que fan sentir la seva veu són aquells als que la pluja no els hi agrada, és a dir, als que les iniciatives els hi molesten  i que, normalment, són minoria d’alts decibels; en canvi, als que la pluja els hi agrada, és a dir, aquells als que determinades actuacions ja els hi estan bé es mantenen en silenci, i es converteixen en una espècie de majoria silenciosa que posa en qüestió la continuïtat de la pròpia acció.

Però en fi, soc conscient de que la meva obligació és prendre decisions en benefici de la majoria, encara que sigui criticat per una minoria, però que crida més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada