L’altre dia estava veient una entrevista que li feien a una
responsable d’OXFAM Intermon, parlant de les diferents campanyes que fa aquesta
organització per a lluitar per les persones desfavorides, contra la pobresa, la
fam i la injustícia.
Aquesta noia apuntava una idea amb la que sempre he estat d’acord,
i que crec és la millor manera d’exercir la solidaritat: si l’objectiu real és aconseguir
que tots els éssers humans puguin gaudir d’una vida digna, segur que és molt
més efectiu facilitar les eines necessàries per combatre l’origen de la
situació, que posar simplement a l’abast dels que tenen necessitat, un solució
puntual i no de futur.
Possiblement les accions siguin més complexes, perquè si el
problema és la gana, la acció més senzilla és donar aliments però, em pregunto
si no és més just i molt més solidari ensenyar la manera de combatre la fam, per
exemple, ensenyant i ajudant a desenvolupar eines d’agricultura; o si el problema
és l’agua, fent, però alhora també ensenyant, la tècnica de fer pous; etc.
Clar, aquesta manera d’exercir la solidaritat acabaria amb la
demostració farisaica de la que molts, de manera mediàtica, fan ostentació i
que, en èpoques determinades, es converteix pràcticament en un esdeveniment
social i, per a molts dels receptors, en una obligació.
És cert que en situacions social i econòmicament complicades,
com la que estem vivint en l’actualitat, els poders públics tenen l’obligació
de donar resposta a la necessitat, de manera àgil i efectiva; però això no és
solidaritat, això és exercir la responsabilitat de les situacions que, en molts
casos, ells mateixos han originat.
Entenc la manifestació solidària com un deure moral i íntim,
però sobretot voluntari, mai una obligació reglada que alguns, acostumats a rebre un ajut que solucioni els
problemes de manera periòdicament puntual, han convertit aquest exercici en el seu modus vivendi, no mereixent-lo en
alguns casos o, com a mínim, necessitant-lo menys que d’altres que, normalment
per qüestions normatives, queden en segon termini o, fins i tot, exclosos.
Com hem demostrat sempre, som un país que reivindica la
solidaritat com un valor arrelat a la nostra manera de ser, i per això, sobretot
en aquestes dates significatives, hem d’exercir-la amb els nens i amb els més
febles de manera generosa, però alhora manifestant el nostre rebuig social contra aquells (pocs per sort) que,
de manera vergonyosa, jugant amb els nostres sentiments i enganyant a la pròpia
administració, han convertit aquesta solidaritat en l’empresa que els hi abona
la nòmina habitual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada