Exigir solidaritat?

L’altre dia estava veient una entrevista que li feien a una responsable d’OXFAM Intermon, parlant de les diferents campanyes que fa aquesta organització per a lluitar per les persones desfavorides, contra la pobresa, la fam i la injustícia.

Aquesta noia apuntava una idea amb la que sempre he estat d’acord, i que crec és la millor manera d’exercir la solidaritat: si l’objectiu real és aconseguir que tots els éssers humans puguin gaudir d’una vida digna, segur que és molt més efectiu facilitar les eines necessàries per combatre l’origen de la situació, que posar simplement a l’abast dels que tenen necessitat, un solució puntual i no de futur.

Possiblement les accions siguin més complexes, perquè si el problema és la gana, la acció més senzilla és donar aliments però, em pregunto si no és més just i molt més solidari ensenyar la manera de combatre la fam, per exemple, ensenyant i ajudant a desenvolupar eines d’agricultura; o si el problema és l’agua, fent, però alhora també ensenyant, la tècnica de fer pous; etc.

Clar, aquesta manera d’exercir la solidaritat acabaria amb la demostració farisaica de la que molts, de manera mediàtica, fan ostentació i que, en èpoques determinades, es converteix pràcticament en un esdeveniment social i, per a molts dels receptors, en una obligació.

És cert que en situacions social i econòmicament complicades, com la que estem vivint en l’actualitat, els poders públics tenen l’obligació de donar resposta a la necessitat, de manera àgil i efectiva; però això no és solidaritat, això és exercir la responsabilitat de les situacions que, en molts casos, ells mateixos han originat.

Entenc la manifestació solidària com un deure moral i íntim, però sobretot voluntari, mai una obligació reglada que alguns,  acostumats a rebre un ajut que solucioni els problemes de manera periòdicament puntual, han convertit aquest exercici  en el seu modus vivendi, no mereixent-lo en alguns casos o, com a mínim, necessitant-lo menys que d’altres que, normalment per qüestions normatives, queden en segon termini o, fins i tot, exclosos.

Com hem demostrat sempre, som un país que reivindica la solidaritat com un valor arrelat a la nostra manera de ser, i per això, sobretot en aquestes dates significatives, hem d’exercir-la amb els nens i amb els més febles de manera generosa, però alhora manifestant el nostre rebuig social contra aquells (pocs per sort) que, de manera vergonyosa, jugant amb els nostres sentiments i enganyant a la pròpia administració, han convertit aquesta solidaritat en l’empresa que els hi abona la nòmina habitual.