Escriure un llibre, tenir un fill i plantar un arbre

Soc un lector de llibres empedreït; de tot tipus de gènere (bé, menys de novel·les romàntiques) i ,moltes vegades els arguments d’alguns relats tenen tants punts de coincidència amb d’altres, que sembla que ja hagis llegit l’obre que tens a les teves mans.

Però de la mateixa manera que alguna vegada he viscut situacions que podria jurar que són duplicades, l’altre dia vaig llegir una novel·la d’intriga d’un autor francès i ambientat a terres gales, amb un argument idèntic a un que jo havia escrit.

Puc assegurar que no és plagi, perquè el meu relat no ha sortit del ordinador; és pura coincidència, que possiblement i per simple curiositat, posi en coneixement d’aquest escriptor.

Però això em fa pensar que podria començar a enviar a editors els relats i històries que, subscrits per mi, vaig acumulant en arxius informàtics i en paper. Alguns d’ells basats en la vida real i viscuts en primera persona que, a lo millor, podrien tenir tan o més interès que el d’alguns arguments que he llegit.

No tinc cap pretensió d’emular a cap escriptor, perquè estic segur que essent l’argument interesant jo com escriptor no estaria a l’altura dels autors amb obres editades; però a lo millor succeeix com quan vaig enviar un article a la premsa: tenint quasi la certesa de que no seria publicat, la meva sorpresa va ser que quasi cada setmana es publicava un article escrit per mi.

Tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. Fill sí, per quintuplicat; plantar un arbre sí, més d’un; i escriure un llibre, també, encara que penso que faltaria publicar-ho per a què els tres objectius estiguin complerts i siguin vàlids.