Soc un lector de llibres empedreït; de tot tipus de gènere
(bé, menys de novel·les romàntiques) i ,moltes vegades els arguments d’alguns relats
tenen tants punts de coincidència amb d’altres, que sembla que ja hagis llegit
l’obre que tens a les teves mans.
Però de la mateixa manera que alguna vegada he viscut situacions
que podria jurar que són duplicades, l’altre dia vaig llegir una novel·la d’intriga
d’un autor francès i ambientat a terres gales, amb un argument idèntic a un que
jo havia escrit.
Puc assegurar que no és plagi, perquè el meu relat no ha
sortit del ordinador; és pura coincidència, que possiblement i per simple curiositat,
posi en coneixement d’aquest escriptor.
Però això em fa pensar que podria començar a enviar a editors
els relats i històries que, subscrits per mi, vaig acumulant en arxius
informàtics i en paper. Alguns d’ells basats en la vida real i viscuts en
primera persona que, a lo millor, podrien tenir tan o més interès que el d’alguns
arguments que he llegit.
No tinc cap pretensió d’emular a cap escriptor, perquè estic
segur que essent l’argument interesant jo com escriptor no estaria a l’altura
dels autors amb obres editades; però a lo millor succeeix com quan vaig enviar
un article a la premsa: tenint quasi la certesa de que no seria publicat, la
meva sorpresa va ser que quasi cada setmana es publicava un article escrit per
mi.
Tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. Fill
sí, per quintuplicat; plantar un arbre sí, més d’un; i escriure un llibre, també,
encara que penso que faltaria publicar-ho per a què els tres objectius estiguin
complerts i siguin vàlids.
Cap comentari:
Publica un comentari