A l’octubre de 2006, com a Secretari General de Transports,
Comunicacions i Mar de l’UGT, publicava un article a la premsa que, sota el
títol de “mileuristes”, argumentava el cóm i el per què el salari de 1000 euros
hauria de considerar-se el mínim de supervivència per a qualsevol treballador,
i per això el concepte de renda mínima garantida en alguns convenis col·lectius
es situava en aquests mínims.
En aquell moment, el mileurista era un objecte de
reivindicació negativa, és a dir, era una categoria salarial fruit del context
econòmic del 2002 quan la pesseta desapareixia i el patró monetari espanyol
s’europeïtzava deixant pas a l’euro; l’objectiu havia de ser que els mil euros
fossin el salari mínim interprofessional.
Malauradament el mileurista ha deixat de ser una categoria
salarial a extingir, convertint-se en un estatus laboral i salarial
privilegiat, perquè amb salaris a la baixa, el referent reivindicatiu de renda
mínima garantida o de salari mínim professional que representava el mileurisme
ara fa 8 anys, s’ha convertit en un nivell d’estadi personal, social i econòmic
immediatament superior al que pateixen els que perceben 645 euros com a mínim
salarial, dos-cents superior a la denominada PIRMI que marca, també de manera
perversa, el límit considerat com a pobresa.
De manera sibil·lina el Govern de l’Estat tanca el ventall
diferencial entre aquell salari mínim i el mileurisme, baixant de manera
contrastada el salari mitjà dels treballadors alhora que congelant el SMI, fent
ostentació d’aquests brots verds de fals creixement i disfressant la
precarietat general dels salaris, fent més petites les forquilles entre una
retribució salarial mínima i aquest insuficient SMI que el Govern de l’Estat ha
congelat.
Perquè ara, si el Govern de l’Estat considera que 645 euros
mensuals són suficients per a viure amb dignitat, els mil euros que fa ja vuit
anys consideràvem insuficients deuen representar un luxe, ja que segons aquestes
tesis governamentals, aquests mil euros permeten sobreviure a un treballador i
mig amb les seves corresponents càrregues familiars.
Absurd i un indignant insult a la dignitat dels treballadors.
Cap comentari:
Publica un comentari