6/12/1978 Orgullós del meu sí

Sí, el 6 de desembre de 1978 vaig acudir a votar al Referèndum Constitucional, i vaig respondre afirmativament a la pregunta “¿aprueba el Proyecto de Constitución?.

I no vaig fer-ho perquè el text em semblés millor o pitjor, sino perquè l’anhelada democràcia de la que començàvem a gaudir necessitava unes regles de joc que ens fes avançar.

I com sempre, fa 35 anys, van haver-hi posicions a favor i en contra d’aquesta denominada “Llei de lleis”, en dos grans blocs: els que volien una democràcia real consolidada, i els que no volien cap regla que hipotequés el seu full de ruta.

Situació semblant a la que ara estem vivint. Uns volen el trencament (trenca Espanya amb Catalunya o trenca Catalunya amb Espanya), i els altres que volem el diàleg sota l’acord i la convivència, actualitzant i fent més justes i adients a la realitat les regles del joc, en aquest cas, aquella Constitució que vaig votar al 1978, ara fa 35 anys.

Quan l’altre dia, al Ple Municipal de Sant Feliu de Guíxols, un Regidor va intentar justificar la seva postura a favor de la independència de Catalunya adduint que “ell no havia votat la Constitució”, sincerament va quedar retratat demostrant la feblesa de les seves argumentacions, i no només per aquest tema, sinó per d’altres que, segons el seu fil argumental, no mereixerien el seu respecte al no haver estat votat per ell (per una qüestió d’edat).

Puc dir que no em va molestar, en absolut, el que de manera sibil·lina insinués que soc vell o gran quan va afirmar, alhora que preguntant, que jo seria dels pocs Regidors que van votar aquella Constitució.

Em va molestar la demostració de menyspreu a la història d’aquest país que és el seu, el menyspreu a tots aquells que molt abans d’aquell 6 de desembre de 1978 lluitaven per la llibertat, el menyspreu als que van aconseguir consensuar el text, i el menyspreu al desenvolupament d’aquest articulat que ha permès a aquesta persona, entre altre coses, ser escollit democràticament per actuar com a Regidor.

Doncs Sr. Regidor, estic orgullós d’haver dit sí a aquella Constitució, perquè això em legitima per afirmar que jo sí vaig posar el meu granet de sorra per a què ara puguem gaudir, vostè també, d’un sistema democràtic i de llibertats que a vostè li permet rebutjar públicament la Constitució sense por a represàlies, i a mi, reivindicar la seva profunda modificació  convençut que és la millor manera de beneficiar a Catalunya.