Vull pensar que els requisits previs per accedir a un dels
plans d’ocupació convocats per la Generalitat de Catalunya tenen una certa
lògica, i el fet de que aquests requisits siguin diferents uns als altres obeeix
a l’objectiu de que els possibles candidats a beneficiar-se d’un lloc de
treball temporal, sigui el més ampli possible.
La veritat és que no entenc, per desenvolupar una feina
determinada, quin grau de mèrits pot tenir un aturat que cobri la PIRMI, per
exemple, a diferència del que cobra una prestació com aturat, que pot ser l’ajut
del que ja ha finalitzat el període de prestació per desocupació.
Sí que desprès de seleccionar a les persones que tenen el
perfil per a desenvolupar la feina objecte del projecte d’ocupació, entenc que s’han
de tenir en compte altres factors, i entre ells sí que podria estar el temps d’atur,
la situació familiar o la renda real, per exemple, però crec que prèviament l’accés
al pla d’ocupació hauria d’obeir simplement al perfil professional demanat, i a
la residència de qui assumeix el cost, és a dir, el municipi que el gestiona.
Però dit això, el més important és que el Plans d’Ocupació
permeten suavitzar algunes situacions personals i familiars molt complicades,
facilitant una feina a aquells que, malauradament, no poden gaudir d’ella i
això, en poblacions com Sant Feliu on l’índex d’atur és destacable, no deixa de
ser una vàlvula d’escapament.
És cert que el cost és elevat per les arques municipals, ja
que no hem d’oblidar que tot i estar en gran part subvencionats, en major o
menor grau tots aquests plans tenen despeses directes i indirectes que van a
càrrec de l’Ajuntament i que no entren dins de la pròpia subvenció que, per
cert, també s’ha de dir que es rep tard i malament, el que representa una important
distorsió de tresoreria.
Però l’objectiu ha de ser, i és, col·laborar activament per
a baixar aquest índex de desocupació que patim en la mesura que sigui possible
i, en aquest sentit, com he manifestat en infinitat de vegades, els Ajuntaments
tenen l’obligació d’impulsar i fer efectiva qualsevol iniciativa que es
presenti.
Pot semblar ridícul en relació al volum de ciutadans de Sant
Feliu que estan cercant un lloc de treball, perquè contractar a 13 treballadors
durant sis mesos representa menys d’un 1% del cens d’aturats; però essent
insuficient podem dir amb cert grau de satisfacció que som dels municipis que més
estan utilitzant aquesta via de contractació, amb la seguretat de que
continuarem fent-lo, per obligació però, sobretot, per responsabilitat política
i social.