dimecres, 13 de novembre de 2013

Sempre se la carrega el pardal

Sí, tots els ocellets mengen blat, i sempre se la carrega el pardal. Això és l’única  cosa que es pot dir pensant en els treballadors que, de manera directa o indirecta, treballen per l’Administració.

I no em refereixo només al personal funcionari o laboral en nòmina de qualsevol Ens públic que, de manera reiterada, veuen com els seus drets laborals són vulnerats un i altre cop.

Fins i tot, s’ha demostrat que aquella suposada garantia que havia provocat la satanització pública d’aquests treballadors per no patir acomiadaments, no era cap “privilegi”; i valgui com exemple actual  la Televisió Pública de Valencia, Canal 9; o l’anunciada i previsible regulació de Tele Madrid.

Hem de fer referència als treballadors i treballadores que desenvolupen la seva feina en empreses contractades per l’Administració, i que pateixen la perversitat d’un sistema que, argumentat per la crisi, els utilitza com a moneda de canvi per augmentar un benefici empresarial que, fregant la prevaricació i la malversació de fons públics, paga el ciutadà.

Perquè d’això es tracta simplement, de fer que augmentin els beneficis d’empreses privades posant en marxa plecs de condicions que accepten “baixes temeràries”, amb la seguretat de que el licitador que aconsegueixi el contracte, inevitablement, haurà d’ajustar els seus costos de manera immediata.

Les conseqüències són evidents: Un xantatge connivent que l’empresa contractada fa al conjunt de ciutadans, presentant com única alternativa per a continuar prestant el servei pel que ha licitat, la rebaixa dels costos salarials, és a dir, la precarització de les condicions laborals  fins arribar, si és necessari, a l’acomiadament, alimentant la idea de que el problema l’ha generat el treballador i que la solució radica en que aquest mateix treballador assumeixi la seva culpa, en un clar intent d’enfrontar-lo amb la ciutadania.

La realitat serà que els treballadors que mantinguin els seus llocs de treball ho faran en pitjors condicions que les pactades i els cost dels treballadors acomiadats ho suportarà l’Administració, encara que sigui d’un altre àmbit. Això sí,  l’empresa continuarà amb els seus beneficis i el servei es precaritzarà i perdrà en qualitat, encara que els ciutadans continuïn pagant el mateix.

Això sí, com sempre i com li passa al pardalet, el culpable serà el treballador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada