dissabte, 30 de novembre de 2013

Recuperar Esquerra/Dreta

Era de preveure que la legítima reivindicació de la Independència de Catalunya és convertís, tard o d'hora, en un concepte ideològic que deixés de banda el dualisme de la tradicional esquerra/dreta que, entenc, sí pot respondre políticament a les inquietuds reals dels ciutadans i ciutadanes.

Ara, la justícia social, la igualtat d’oportunitats, la solidaritat, l’estat del benestar, tot allò que caracteritza els plantejaments de l’esquerra, no és el valor que emergeix i que hauria d’emergir urgentment en contrapartida a les accions i actuacions de la dreta, ara al poder, si no que de manera perversa, els partidaris del trencament i/o de la recentralització de l’estat -no ja del simple continuisme- han variat els eixos de la polarització ideològica, apropiant-se cadascun d’un dels pols.
.
Sense dubtar de la importància que té aquesta qüestió per al conjunt de la societat, i no tan sols la catalana, hi ha que creiem que la solució a aquest “problema” passa per les voluntats mecàniques dels que tenen la responsabilitat de governar, no convertint una reivindicació en l’única reivindicació d’aquesta falsa i inexacta bipolarització posicional en la que ens han ficat, com si es tractés d’un principi inalterable i irrenunciable del partits polítics que conformen l’arc de representació.

I és curiós, tots volem un canvi, tant els que són partidaris de l’independentisme, com els que són partidaris de la recentralització, com els que pensem que s’han de modificar les relacions Catalunya/Estat per la via del diàleg i l’acord. Però, sense ser físic, entenc com impossible passar del simple positiu o negatiu a un tercer pol, el que, ineludiblement, ens obliga a buscar el comú denominador de totes les postures que permeti reagrupar en una posició determinada la solució, que no la reivindicació.

Qui vulgui el trencament per la imposició, perquè tant l’independentisme com la recentralitació provocarà postures bel·ligerants, o dels que volem pactar un nou marc de relacions.

I clar que serà difícil trobar l’acord per aconseguir un nou model d’estat, via modificació de les regles del joc, com defensa majoritàriament el PSC, però em pregunto, per enèsima vegada, si no serà molt més difícil aconseguir la independència mitjançant la confrontació manifesta, respectant alhora la voluntat dels ciutadans i ciutadanes. Perquè m’agradaria estar convençut de que farem tots els passos necessaris per a que la possible resposta dels votants del canvi de model relacional sigui realment legítima, i això només podrà ser realitat si els ciutadans tenen una informació veraç i asèptica de totes les possibilitats, sobre tot en les futures conseqüències.

El que sí és cert és que els partidaris de l’independentisme han aconseguit col·locar una càrrega de profunditat al sistema polític representatiu, difuminant el fet de que s’han oblidat de les reivindicacions socials, prioritzant una legítima reivindicació independentista (que sí és el seu principi existencial) i col·locant, com comentava, l’independentisme com un principi ideològic generalitzat.

Crec que de manera urgent hauríem de recuperar el posicionament conceptual d’esquerra/dreta que ens volen fer oblidar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada