La solució és federal

Desenes de persones van rebre explicacions clares i de primera ma de quina és la postura del PSC vers el model d’Estat i les regles del joc que han de millorar l’encaix de Catalunya i Espanya, amb l’objectiu de donar resposta a les justes inquietuds i exigències dels catalans i catalanes; i puc dir, per la manera d’aplaudir les intervencions de la catedràtica de filosofia, Victòria Camps, i d’en Pere Navarro, Primer Secretari del PSC, que el públic va sortir convençut, o com a mínim, amb prou informació per a no caure en aquesta manipulació sistemàtica a la que estem sotmesos.

Sí, algú em podria dir que els aplaudiments eren predicibles, ja que gran part dels assistents estàvem convençuts prèviament de que la solució és aquesta, el Federalisme; però allà vérem coincidir persones de posicionaments diversos.

La Victòria i en Pere van rebre aplaudiments de gent que defensava, oberta i legítimament, tesis properes a la independència, apostant públicament per un trencament sí o sí amb la resta de l’Estat espanyol.

Però també van rebre aplaudiments d’aquells que, d’una manera explícita i implícita,  eren defensors d’un immobilisme ranci i carpetovetònic en les relacions amb la resta de l’Estat, i que fins ara entenien el federalisme com lo més proper al continuisme.

Fins i tot ahir va aplaudir de manera entusiasta gent que, quan en Maragall va plantejar els necessaris avanços amb aquell sistema asimètric, van renegar i es van negar a fer costat a aquella postura, encara que ara es declaressin federalistes.

Veient les actituds i escoltant els comentaris d’ahir, més enllà dels provocats per les postures adoptades pels partits polítics posicionats amb el trencament, m’atreviria a afirmar que l’acció pedagògica del PSC, afirmant taxativament que la solució és federal, va ser un encert i un èxit.