Desenes de persones van rebre explicacions clares i de
primera ma de quina és la postura del PSC vers el model d’Estat i les regles
del joc que han de millorar l’encaix de Catalunya i Espanya, amb l’objectiu de
donar resposta a les justes inquietuds i exigències dels catalans i catalanes;
i puc dir, per la manera d’aplaudir les intervencions de la catedràtica de filosofia,
Victòria Camps, i d’en Pere Navarro, Primer Secretari del PSC, que el públic va
sortir convençut, o com a mínim, amb prou informació per a no caure en aquesta
manipulació sistemàtica a la que estem sotmesos.
Sí, algú em podria dir que els aplaudiments eren predicibles,
ja que gran part dels assistents estàvem convençuts prèviament de que la
solució és aquesta, el Federalisme; però allà vérem coincidir persones de posicionaments diversos.
La Victòria i en Pere van rebre aplaudiments de gent que
defensava, oberta i legítimament, tesis
properes a la independència, apostant públicament per un trencament sí o sí amb
la resta de l’Estat espanyol.
Però també van rebre aplaudiments d’aquells que, d’una
manera explícita i implícita, eren defensors
d’un immobilisme ranci i carpetovetònic en les relacions amb la resta de l’Estat,
i que fins ara entenien el federalisme com lo més proper al continuisme.
Fins i tot ahir va aplaudir de manera entusiasta gent que,
quan en Maragall va plantejar els necessaris avanços amb aquell sistema asimètric,
van renegar i es van negar a fer costat a aquella postura, encara que ara es
declaressin federalistes.
Veient les actituds i escoltant els comentaris d’ahir, més
enllà dels provocats per les postures adoptades pels partits polítics posicionats
amb el trencament, m’atreviria a afirmar que l’acció pedagògica del PSC,
afirmant taxativament que la solució és federal, va ser un encert i un èxit.
Cap comentari:
Publica un comentari