dimarts, 12 de novembre de 2013

La malaltia del pneumàtic

La veritat és que estava acollonit. Des de que la setmana passada em van fer l’extracció de sang, esperava el resultat de l’anàlisi amb cert neguit, amb alguna expectació i, sobretot, amb una gran dosi de por.

Quan desprès de l’electro, la infermera m’ha fet entrar sense dilació a la visita de la metgessa, i ella estava observant fixament els resultats a la pantalla de l’ordinador amb cara de pòquer, la pressió m’ha pujat, de manera real, tal i com indicava el tensiòmetre.

Tot està força bé. Sang bé, colesterol estupend, no hi ha àcid úric, ni tal ni qual. L’hagués abraçat i li hagués donat un petó!

Això sí, pressió alta que, curiosament, ha anat baixant en diferents mesures que l’aparell ha fet. És normal quan un va  a la visita del metge.

Una edat que, lògicament, provoca un cert desgast (per l’ús), i la deixadesa i la manca de voluntat de fer bondat, que provoca un descontrol en la pressió són els símptomes d’una malaltia que, jo crec, és quasi una pandèmia.


La pneumatictis, o malaltia del pneumàtic. Desgast i pressió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada