Aquí no hi ha gris, només blanc o negre, perquè parlar de vies,
de mix’s o de híbrids alternatius és obligar a prendre decisions que,
normalment i per experiència, no tenen un futur estable.
Caixa o faja. Trencament o convivència; tot i pensant que
quan dic trencament no em refereixo a
la ruptura de relacions amb Espanya, sinó a la fractura social al sí de
Catalunya que, sens dubta, pot provocar el xoc de sentiments entre la
ciutadania catalana. De la mateixa manera que quan dic convivència no em
refereixo, ni de bon tros, a la submissió de Catalunya envers Espanya, sinó a l’acord
bilateral i consensuat que sadolli els interessos socials i econòmics d’ambdues
realitats.
Perquè els dos extrems, independència i immobilisme, al
final tenen la mateixa radicalitat i, per això, conflueixen en el mateix punt,
la confrontació social. És un únic camí que desemboca en un únic final.
És a dir, els catalans, quan puguem decidir i emetre una
opinió democràtica vinculant, haurem de dir quina és la nostra opció, de les
dues úniques possibles, no de vies alternatives que l’únic que fan és generar
confusió.
Això és el que he volgut traslladar avui al company Pere
Navarro, Primer Secretari del PSC, en el decurs de la trobada que a Ullà hem
tingut els càrrecs electes del Baix Empordà, perquè crec que la ciutadania de
Catalunya mereix que parlem amb claredat, sense embuts i dient la veritat,
plantejant tots els supòsits i condicionants, explicant què és el que ens
espera desprès d’un hipotètic resultat, a rel d’una hipotètica pregunta,
mitjançant una legítima, encara que també hipotètica consulta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada