Com és habitual, avui la premsa catalana dedica gran part de
la tinta de les seves rotatives al Dret a Decidir, obligant a uns i als altres
a reafirmar-se en els seus posicionaments de manera recurrent i ja “cansina”,
en un clar intent de manipulació mediàtica a través d’articulistes i “opinadors”
que, al meu entendre, l’únic que estan aconseguint és desvirtuar un procés que
podria ser un veritable exponent de l’exercici de la democràcia però en el que,
ho dic convençut, no hi creuen encara que aparentment ho estiguin defensant.
I no poden creure perquè, cóm es pot ser respectuós amb l’exercici
democràtic quan s’està planejant una pregunta que indueixi a una determinada
resposta?; i cóm es pot afirmar ser demòcrata quan, de manera perillosa, s’està
satanitzant al que planteja dubtes sobre la conveniència d’exercir aquest dret
si el resultat no serà vinculant?
Jo vull votar, vull exercir el meu dret; però, com demòcrata,
vull tenir la garantia de que la decisió majoritària, encara que no sigui la
meva, es portarà a terme i serà una realitat perquè, de no ser així, la deriva
seria la frustració i la desafecció vers el sistema democràtic, i això sí seria
perillós perquè, com sempre dic i aquí tenim l’experiència recent, l’alternativa
a la democràcia és la manca de llibertats.
I en aquest cas, per coherència i per acabar d’una vegada
amb un debat necessari però que no pot treure el protagonisme a temes de molta
més rellevància per al dia a dia de la societat, em pregunto si seria possible
fer la pregunta que pertoca sobre si els catalans, tots!, creiem que les relacions
amb Espanya haurien de canviar molt substancialment. Ja veurem desprès com s’articula
aquest canvi que exigeixen els catalans.
Segur que la resposta seria pràcticament unànime. M’atreviria
a afirmar que no tindríem cap impediment per part del Govern de l’Estat en
celebrar una consulta d’aquest tipus; fins i tot alguns dirien que ja no seria
necessari fer una consulta, però seria la manifestació clara i contundent del
descontent que ha arrelat a Catalunya pel tractament injust i insolidari que
estem rebent els catalans per part del Govern espanyol.
I desprès sí que podríem parlar ja del que pertoca: de les
pensions, de l’atur, de la llei de dependència, de la sanitat, de l’educació,
de l’estat del benestar, ara ja estat del malestar, o de les afirmacions que
ahir van fer des de l’UE i que el Ministre de Guindos no va desmentir, anunciant
una nova reforma laboral (més atur i precarietat)i que gran part de la premsa,
avui, deixava pràcticament a l’oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada