Dret a Decidir massa recurrent

Com és habitual, avui la premsa catalana dedica gran part de la tinta de les seves rotatives al Dret a Decidir, obligant a uns i als altres a reafirmar-se en els seus posicionaments de manera recurrent i ja “cansina”, en un clar intent de manipulació mediàtica a través d’articulistes i “opinadors” que, al meu entendre, l’únic que estan aconseguint és desvirtuar un procés que podria ser un veritable exponent de l’exercici de la democràcia però en el que, ho dic convençut, no hi creuen encara que aparentment ho estiguin defensant.

I no poden creure perquè, cóm es pot ser respectuós amb l’exercici democràtic quan s’està planejant una pregunta que indueixi a una determinada resposta?; i cóm es pot afirmar ser demòcrata quan, de manera perillosa, s’està satanitzant al que planteja dubtes sobre la conveniència d’exercir aquest dret si el resultat no serà vinculant?

Jo vull votar, vull exercir el meu dret; però, com demòcrata, vull tenir la garantia de que la decisió majoritària, encara que no sigui la meva, es portarà a terme i serà una realitat perquè, de no ser així, la deriva seria la frustració i la desafecció vers el sistema democràtic, i això sí seria perillós perquè, com sempre dic i aquí tenim l’experiència recent, l’alternativa a la democràcia és la manca de llibertats.

I en aquest cas, per coherència i per acabar d’una vegada amb un debat necessari però que no pot treure el protagonisme a temes de molta més rellevància per al dia a dia de la societat, em pregunto si seria possible fer la pregunta que pertoca sobre si els catalans, tots!, creiem que les relacions amb Espanya haurien de canviar molt substancialment. Ja veurem desprès com s’articula aquest canvi que exigeixen els catalans.

Segur que la resposta seria pràcticament unànime. M’atreviria a afirmar que no tindríem cap impediment per part del Govern de l’Estat en celebrar una consulta d’aquest tipus; fins i tot alguns dirien que ja no seria necessari fer una consulta, però seria la manifestació clara i contundent del descontent que ha arrelat a Catalunya pel tractament injust i insolidari que estem rebent els catalans per part del Govern espanyol.

I desprès sí que podríem parlar ja del que pertoca: de les pensions, de l’atur, de la llei de dependència, de la sanitat, de l’educació, de l’estat del benestar, ara ja estat del malestar, o de les afirmacions que ahir van fer des de l’UE i que el Ministre de Guindos no va desmentir, anunciant una nova reforma laboral (més atur i precarietat)i que gran part de la premsa, avui, deixava pràcticament a l’oblit.