Crec que un ha de ser respectuós amb les decisions alienes,
sempre que tinguin prou legitimitat i, alhora, respectin l’espai de llibertat de
la gent que està al seu voltant.
Si un militant del PSC, d’acord amb els seus principis
encara que siguin qüestionables, decideix deixar la militància, s’ha de
respectar.
Es obvi que ha de deixar càrrecs de representació i
responsabilitat orgànica, de la mateixa manera que és obvi que, de tenir
representació democràtica, crec que ha de mantenir el seu compromís amb els
ciutadans que han votat el programa electoral sota el que es presentava o, si no
és així, també ha de deixar aquesta responsabilitat delegada per les urnes.
Aquests últims dies, encara que no és el primer cas, hem
viscut la decisió de la portaveu del PSC a l’Ajuntament de Roses que segons
manifesta, per una qüestió de principis d’àmbit supramunicipal deixa la
militància activa del PSC.
Per lògica, deixa tots les responsabilitats organitzatives que
tenia en el PSC (Jo compartia amb ella alguna d’aquestes responsabilitats, el Consell
Nacional per exemple).
I fins aquí la decisió respectable. Qüestionable és si ha de
continuar defensant el programa electoral municipal amb el que el Grup
Municipal Socialista de Roses va accedir al Ajuntament perquè, a partir d’aquest
moment, actuarà en el Grup com a independent, com molts regidors i
regidores d’alguns Ajuntaments.
El que seria èticament reprovable i denunciable, és si abandonés
el compromís electoral amb el que el Grup Municipal Socialista es va presentar
a les Eleccions Municipals, i passés a formar part d’un altre grup; això seria transfuguisme.
Però sí que ha comés, entenc, un acte mancat d’ètica vers el
PSC, i no és altre que convertir en titular mediàtic una decisió que, per lleialtat,
hauria d’estar emmarcada en l’àmbit únicament personal i no convertir-se en un
argument públic que, sens dubte, mediatitzarà les actuacions del Grup Municipal
Socialista de Roses, generarà incertesa als Regidors i únicament perjudicarà als que van posar la
seva confiança en el seu programa electoral.
Clar, a acció – reacció, i amb aquesta manera ha provocat (jo crec que conscientment i de manera perversa) una obligada
resposta, que ella ja anuncia com a pressió, i que justificarà una següent,
previsible i dràstica actuació per part d’ella.
I no és just, ni ètic, ni respon tampoc a la imatge que s’ha
de mantenir dels que de manera responsable i hornrada, tan siguin militants o
independents, han defensat i continuem defensant els plantejaments que el PSC ha
presentat en diferents àmbits, i perquè amb actuacions com aquesta estan
alimentant a aquells que, amb l’única responsabilitat de la crítica del divan,
només tenen com objectiu fer cada cop més gran l’esquerda del “vosotros i
nosotros”.
Tot partint de la nostra amigable discrepància, en la independència per exemple, encara que jo sincerament no ho acabo d'entendre, però anem al gra, estic d'acord amb tu, que aquestes diferències tant greus dins el PSC, no haurien de ser motiu d'exhibició pública, ni tampoc motiu de treure pit i buscar portades, sinó que crec que son o haurien de ser, motiu de tristor per ambdues parts. Crec que a tot això, ens hi ha portat la professionalització política, que parlant en plata, ha dut a molta gent d'aquest entorn, a mirar exclusivament pels seus interessos particulars, cosa molt nefasta d'altra banda, ja que l'obligació del polític, és estar al servei del poble. Bé no t'atabalo més, he volgut deixar constància, que l'honradesa, l'ètica i el respecte, han d'estar per damunt d'interessos particulars.
ResponElimina