Convertir un decisió en titular

Crec que un ha de ser respectuós amb les decisions alienes, sempre que tinguin prou legitimitat i, alhora, respectin l’espai de llibertat de la gent que està al seu voltant.

Si un militant del PSC, d’acord amb els seus principis encara que siguin qüestionables, decideix deixar la militància, s’ha de respectar.

Es obvi que ha de deixar càrrecs de representació i responsabilitat orgànica, de la mateixa manera que és obvi que, de tenir representació democràtica, crec que ha de mantenir el seu compromís amb els ciutadans que han votat el programa electoral sota el que es presentava o, si no és així, també ha de deixar aquesta responsabilitat delegada per les urnes.

Aquests últims dies, encara que no és el primer cas, hem viscut la decisió de la portaveu del PSC a l’Ajuntament de Roses que segons manifesta, per una qüestió de principis d’àmbit supramunicipal deixa la militància activa del PSC.

Per lògica, deixa tots les responsabilitats organitzatives que tenia en el PSC (Jo compartia amb ella alguna d’aquestes responsabilitats, el Consell Nacional per exemple).

I fins aquí la decisió respectable. Qüestionable és si ha de continuar defensant el programa electoral municipal amb el que el Grup Municipal Socialista de Roses va accedir al Ajuntament perquè, a partir d’aquest moment, actuarà en el Grup com a independent, com molts regidors i regidores d’alguns Ajuntaments.

El que seria èticament reprovable i denunciable, és si abandonés el compromís electoral amb el que el Grup Municipal Socialista es va presentar a les Eleccions Municipals, i passés a formar part  d’un altre grup; això seria transfuguisme.

Però sí que ha comés, entenc, un acte mancat d’ètica vers el PSC, i no és altre que convertir en titular mediàtic una decisió que, per lleialtat, hauria d’estar emmarcada en l’àmbit únicament personal i no convertir-se en un argument públic que, sens dubte, mediatitzarà les actuacions del Grup Municipal Socialista de Roses, generarà incertesa als Regidors  i únicament perjudicarà als que van posar la seva confiança en el seu programa electoral.

Clar, a acció – reacció, i amb aquesta manera ha provocat (jo crec que conscientment i de manera perversa) una obligada resposta, que ella ja anuncia com a pressió, i que justificarà una següent, previsible i dràstica actuació per part d’ella.

I no és just, ni ètic, ni respon tampoc a la imatge que s’ha de mantenir dels que de manera responsable i hornrada, tan siguin militants o independents, han defensat i continuem defensant els plantejaments que el PSC ha presentat en diferents àmbits, i perquè amb actuacions com aquesta estan alimentant a aquells que, amb l’única responsabilitat de la crítica del divan, només tenen com objectiu fer cada cop més gran l’esquerda del “vosotros i nosotros”.