Comentari: “El Ministre De Guindos diu que als treballadors
de les empreses concessionàries de l’Administració els haurien d’aplicar les
mateixes condicions laborals que al personal de l’Administració Pública”.
I alguna van dir: “Bé”
Vull pensar que aquest “bé” va ser una manifestació no meditada
i espontània amb una visió simplement material, i no una exclamació conscient
de les negatives conseqüències socials que això pot provocar en un ja complicat
i maltractat món de les relacions laborals.
Va ser aquest convenciment (que no seguretat) el que va
impedir que no muntés en còlera, molt més del que ja vaig fer-ho, cosa que, qui
em coneix, sap que va representar un veritable esforç.
Avalar aquest nou atac del Govern contra uns drets consolidats
dels treballadors mitjançant la negociació és, en primer lloc, prostituir la pròpia
negociació de condicions laborals, dret constitucional irrenunciable.
És una ingerència en l’autonomia empresarial, aplicant una espècie
de nacionalització que no beneficia a cap de les parts (empresa i treballadors)
És generalitzar les condicions laborals dels funcionaris i
del personal de l’Administració cada cop més precàries, en un clara voluntat de
globalitzar les retallades. Laborals.
I el que també implica, és la continuïtat de la política absurda
del PP de solucionar la crisi renunciant a la incentivació econòmica, aplicant
únicament polítiques d’austeritat i d’estalvi, és a dir, repartint misèria.
Els treballadors de l’Administració no podem caure en
aquesta trampa de comparatives absurdes que el Ministre vol escenificar creant
classes socials dins de la pròpia classe treballadora, i provocant un
improductiu enfrontament, alimentant en els funcionaris allò de que “ni como ni
dejo comer” quan el final serà només allò de que “mal de muchos, consuelo de
tontos”.
Cap comentari:
Publica un comentari