Soc i seré sindicalista, i no demano perdò

No fa falta més que mirar enrere per a comprovar que la majoria, si no la totalitat, dels drets laborals han estat aconseguides per les organitzacions sindicals de classe, empenyent la negociació utilitzant totes les accions i mesures de pressió que tenien al seu abast.

Tot tenia un objectiu, anar conquerint i consolidant drets per a tothom, més enllà dels que el paternalisme perniciós i interessat dels sindicalisme vertical atorgava quan ho creia convenient, per “necessitats de la producció”.

Entenc que molts d’aquells que no van viure aquella època no valorin la lluita sindical, de la mateixa manera que també és comprensible que aquells que van viure la intolerància i la manca de drets i que ara pateixen la precarietat i l’atur pensin que abans es vivia millor, i busquin culpables de la situació actual.

Però és just aliar-se amb els veritables responsables que han provocat la complicada situació econòmica i social en la que ens trobem, i assenyalar als sindicats com els actors i autors principals de la maleïda crisi?

No és injust satanitzar als treballadors i treballadores afiliats als sindicats, acusant-los de fets delictius, generalitzant presumptes accions punibles, i fent-li el joc a aquells que van lluitar per a què el sindicalisme de classe continués com protagonista en la clandestinitat?

És cert que els sindicats, com organitzacions, han tingut errades de gestió interna; i presumptament és cert que hi ha hagut persones que han gestionat malament la seva responsabilitat sindical, però segur que més han sigut els encerts que les errades, a l’igual que aquests presumptes mals gestors són un ínfim percentatge dels que tenen o hem tingut responsabilitat sindical.

Soc sindicalista, des de fa molts i molts anys, i mai he deixat ni deixaré de ser-ho. I ho dic amb l’orgull i el convenciment de que, durant tots aquells anys en els que me he dedicat a defensar els drets dels treballadors i treballadores alhora que reivindicar millores en les condicions laborals, ho he fet amb responsabilitat, encara que també amagava l’egoisme propi del que també és treballador.

Per això, si hi han persones (que no sindicalistes), que han traït la confiança del sindicat, que és trair als treballadors i treballadores, són culpables a nivell personal i no a nivell col·lectiu, sent responsables dels seus propis actes, havent de respondre per ells - com diu el SecretariGeneral de l’UGT, Cándido Méndez -  essent inadmissible que als que podem continuar dient que som sindicalistes amb el cap molt alt, ens fiquin en el mateix sac dels que ara per ara són, simplement, i de moment, presumptes.