diumenge, 27 d’octubre de 2013

Del 21 al 26. Agenda

Destacar algunes reunions que han tingut resultat satisfactòria i aclaratori.

Dilluns 21/10 8:00 Ajuntament. 9:00 Escola de Música 11:00 Negociació Col·lectiva 16:00 Entrevista TV Costa Brava.

Dimarts 22/10 8:00 Guíxols Desenvolupament. 11:00 Municipalia (Lleida). 20:00 Comissió Informativa Turisme/Comerç. 20:15 Comissió Estudis Ordenances (Taxi/Protecció de dades). 20:30 Comissió Informativa Règim Intern.

Dimecres 23/10. 8:00 Guíxols Desenvolupament. 11:00 RRHH. 13:30 Signatura Conveni Banc de Sabadell. 14:00 Roda de premsa. 21:00 Reunió Grup Municipal

Dijous 23/10. 8:00 Turisme. 9:00 Ajuntament. 13:30 Junta de Local. 14:00 Consell de Govern. 19:00. Reunió CN (Girona)

Divendres 18/10 9:30 Reunió ocupació VP Passeig. 13:00 Reunió Centres de culte. 13:30 Consell de Govern

Dissabte 26/10 9:30 Consell Nacional (BCN)

Real como la vida misma


Escena: Restaurant a Lleida ple de gom a gom. Al meu costat matrimoni basc, d’edat semblant a la meva (potser una mica més grans); pel que diuen (sobre tot la senyora), ell empresari d’algun producte relacionat amb la construcció.

Cambrer amb la llibreta a la mà, esperant pacientment la decisió:

Ell: Yo comería unos caracoles. Los hacen muy buenos.
Ella: Pues no, porque a mi me dan dentera. Comeremos unes alcachofas, a compartir.
Cambrer: Hay rovellones.
Ell: Sí, yo rovellones. Y tú?
Ella: ¿Qué son rovellones?
Ell: Setas, hongos, níscalos.
Ella: Ah!. Me gustan los de casa. Pero en fin. Como no sé si me gustarán, compartimos una de esas setas. Y después yo quiero longaniza con judías.
Ell: Aquí le llaman botifarra con secas. Muy rico, te gustarà.
Ella: Bien compartimos una de longaniza.
El cambrer pregunta, dirigint-se al ja avergonyit marit: ¿Para compartir?
Ella: Sí.
Cambrer: ¿Para beber?
Ell: Agua con gas y este Raimat. (assenyala la carta)
Ella: No, que a mi el gas no me sienta bien. Sin gas. Y de vino solo una copita, que mañana has de conducir.

Al girar-se, el cambrer creua la mirada amb la meva i em fa un gest significatiu.

I continua la conversa. Bé, ella parla i el marit escolta, mentre arriben els plats. Dues escarxofes que, com no podia ser d’altra manera, ella distribueix, i continua parlant. Arriben els rovellons que també, com no podia ser d’altra manera, ella també distribueix, continuant amb la mateixa xàxara.

Sona el mòbil d’ell que, amb cara de satisfacció, comença a parlar observant com la senyora li va preguntant, amb gesticulacions i sorolls monosil·làbics, amb qui parla. Sincerament crec que l’home, dels 10 minuts de rellotge amb el telèfon a la má, gran part del temps no té a ningú a l’altra banda de la línia.

Tothom ja es fixa en el marit, homes i dones, amb cara de comprensió i solidaritat. Algunes mirades i gestos me miren amb complicitat.

Ella: Así que cuando venís a Lérida comeis i cenais aquí cada día. No?
Ell assenteix.
Cambrer. Postre, tomaran alguna cosa?. (Jo crec que anava a dir, compartiran alguna cosa?)
Ell: Mel i mató.
Ella: Sí, compartiremos éso. Dígame, usted conoce a mi marido?, porque dice que viene aquí muy a menudo.

El cambrer somriu amb educació i gira cua, mentre un color vermell puja al rostre del probre home.

Ella: El camarero me recuerda a Fernandito.
Ell: Quién?.
Ella, aixecant la veu: Sí Fernandito, el sinvergüenza de tu primo, que se ha separado y ha dejado a la mujer sin nada.

Recullo el canvi i educadament m’acomiado de la parella, i veig un mig somriure de tristor als llavis de l’home, a lo millor pensant que ell també hauria de tenir el valor de deixar a la dona que tenia al davant sense res, cosa que no m’estranyaria veient el tarannà de la muller.


De vegades, és difícil aguantar les formes. Jo no podria.  

diumenge, 20 d’octubre de 2013

Complicació d'agenda

La veritat és que ha sigut una setmana molt complicada, tant a nivell personal com professional.

Dilluns 14/10 8:00 Ajuntament. 9:00 Comissió Estudi Reglament del Mercat del diumenge 11:00 Reunió Paradistes Mercat municipal. 15:00 UGT Palamós. 16:00 Hospital Palamós. 17:30 UGT Girona

Dimarts 15/10 8:00 Guíxols Desenvolupament. 10:00 Negociació Col·lectiva

Dimecres 16/10. 8:00 Guíxols Desenvolupament. 11:00 RRHH

Dijous 17/10. 8:00 Turisme. 9:00 Ajuntament. 10:00 Reportatge/Entrevista TV Costa Brava. 11:00 RRHH. 11:30 Reunió Marquesines. 13:00 Junta de Govern Local. 14:00 Consell de Govern.

Divendres 18/10 8:00 Ajuntament. 9:00 Presentació curs PQPI (Creu Roja). 12:00 Mercat de Mercats (Barcelona). 14:00 Entrevista Radio Sant Feliu

Dissabte 19/10 10:00 Entrevista Radio (Ganxó Tapes)

Diumenge 20/10 8:30 Montatge Jardins Juli Garreta. 10:30 Jurat Desfilada Canina

dimarts, 15 d’octubre de 2013

Immigració: solució a l’origen

Mitjans materials per a controlar el viatge i l’arribada d’aquells que es juguen la vida intentant trobar una porta d’entrada a Europa, fugint d’una situació dramàtica en els seus països d’origen.

Si aquest és l’únic esforç que farà la Unió Europea i els Governs dels estats d’Europa més afectats per a solucionar el problema de la denominada “immigració il·legal” demostren, per una banda, un interessat i calculat desconeixement del problema real (o sigui, que desvien la mirada); i, per l’altra, una manca de sensibilitat vers la dramàtica situació personal que pateixen els milers i milers de persones que, pagant vida i diners, compren un passatge en una precària embarcació per a creuar el mar i arribar al “viejo continente”.

Perquè aquesta gent fuig d’una situació dramàtica, es juga la vida en un viatge dramàtic i afronta el futur incert que representa el drama de la subsistència. I aquest panorama precisa solucions inicials, no pegats per callar consciències. 

La solució no està en subministrar únicament sostre, vestit i aliments a aquestes persones, que hem de fer-ho. Això genera un problema amb greu perill d’enquistament que l’únic que pot provocar és confrontació.

Ni la solució està únicament en preservar la vida dels que se la juguen al mar, un cop han decidit “enrolar-se” en aquelles embarcacions de mort. Si fos així, lo més operatiu seria utilitzar els vaixells dedicats al salvament d’aquestes persones i anar a recollir-les al seu punt d’origen, amb el que s’estalviarien diners, hi hauria un control efectiu i lluitaríem contra les màfies que estan fent l’agost venent passatges sense tornada, aprofitant-se la necessitat.


La solució està a l’inici, és a dir, a on radica l’origen de la dramàtica precarietat de la que estan fugint; i aquí sí que tothom, en aquest cas Europa, i per extensió el denominat món desenvolupat, ha de dedicar tots els esforços possibles, perquè qualsevol inversió que es faci en aquest sentit és, amb tota seguretat, d’alta rendibilitat social.  


dilluns, 14 d’octubre de 2013

Soc i seré sindicalista, i no demano perdò

No fa falta més que mirar enrere per a comprovar que la majoria, si no la totalitat, dels drets laborals han estat aconseguides per les organitzacions sindicals de classe, empenyent la negociació utilitzant totes les accions i mesures de pressió que tenien al seu abast.

Tot tenia un objectiu, anar conquerint i consolidant drets per a tothom, més enllà dels que el paternalisme perniciós i interessat dels sindicalisme vertical atorgava quan ho creia convenient, per “necessitats de la producció”.

Entenc que molts d’aquells que no van viure aquella època no valorin la lluita sindical, de la mateixa manera que també és comprensible que aquells que van viure la intolerància i la manca de drets i que ara pateixen la precarietat i l’atur pensin que abans es vivia millor, i busquin culpables de la situació actual.

Però és just aliar-se amb els veritables responsables que han provocat la complicada situació econòmica i social en la que ens trobem, i assenyalar als sindicats com els actors i autors principals de la maleïda crisi?

No és injust satanitzar als treballadors i treballadores afiliats als sindicats, acusant-los de fets delictius, generalitzant presumptes accions punibles, i fent-li el joc a aquells que van lluitar per a què el sindicalisme de classe continués com protagonista en la clandestinitat?

És cert que els sindicats, com organitzacions, han tingut errades de gestió interna; i presumptament és cert que hi ha hagut persones que han gestionat malament la seva responsabilitat sindical, però segur que més han sigut els encerts que les errades, a l’igual que aquests presumptes mals gestors són un ínfim percentatge dels que tenen o hem tingut responsabilitat sindical.

Soc sindicalista, des de fa molts i molts anys, i mai he deixat ni deixaré de ser-ho. I ho dic amb l’orgull i el convenciment de que, durant tots aquells anys en els que me he dedicat a defensar els drets dels treballadors i treballadores alhora que reivindicar millores en les condicions laborals, ho he fet amb responsabilitat, encara que també amagava l’egoisme propi del que també és treballador.


Per això, si hi han persones (que no sindicalistes), que han traït la confiança del sindicat, que és trair als treballadors i treballadores, són culpables a nivell personal i no a nivell col·lectiu, sent responsables dels seus propis actes, havent de respondre per ells - com diu el SecretariGeneral de l’UGT, Cándido Méndez -  essent inadmissible que als que podem continuar dient que som sindicalistes amb el cap molt alt, ens fiquin en el mateix sac dels que ara per ara són, simplement, i de moment, presumptes.

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Capítol Agenda

Una agenda setmanal sembla, menys atapeïda de temes programats però que ha sigut d’aquelles setmanes amb infinitat d’imprevistos.

Dilluns 7/10. 8:00 Guixols Desenvolupament. 10:00 Valoració llocs de Treball 12:00 Reunió Circ Raluy

Dimarts 8/10 8:00 Turisme. 9:00 Vies Verdes (Diputació). 10:30 Negociació Col·lectiva. 12:00 Reunió SOC (Girona). 21:00 Reunió GMS

Dimecres 9/10. 9:30 Inauguració Congrés Inspectors Ensenyament. 11:30 Treball Recerca Còdecs QR 12:30 RRHH

Dijous 10/10. 8:00. RRHH. 9:00 Ajuntament 10:00 Guíxols Desenvolupament 10:30 Reunió Target Copy. 12:00 Circ Raluy 13:00 Junta de Govern Local 14:00 Consell de Govern 17:00 Congrés Inspectors

Divendres 11/10. 8:00 Guixols Desenvolupament. 11:30 RRHH. 13:00 Entrega Diplomes Curs de Turisme. 14:00 Consell de Govern.

Dissabte 12/10.  18:00 Inauguració Exposició Alumnes de Belles Arts


Diumenge 13/10. 11:30. Jornada Neteja Fons Marí

dimecres, 9 d’octubre de 2013

“August” Montoro: actuació magistral

Hi ha diferents tipus de pallassos, el clown, l’august, el segons august, l’excèntric, el vagabund, el pallasso de soireé , el mimo-clown, el Mesié Loyal  o el cascador, i en el circ governamental els actuants estan obligats a assumir un paper específic, atenent a les necessitats mediàtiques i al públic assistent a l’espectacle.

Però normalment, a excepció d’alguns temes molt particulars, els papers es reparteixen entre clown y augusts. És a dir, un Mariano amb ambicions de “Mesié Loyal” però que es queda en un simple “clown” (paper que, per absència, ha de compartir moltes vegades amb la “clown” Soraya) i uns comparses col·laboradors que en el paper que millor actuen és en el “d’augusts”, però que en el que es trobarien més còmodes seria en el “d’excèntrics”.

Aquests dies hem tingut un gran espectacle protagonitzat per un “august Montoro” genial que ha simultaniejat protagonisme amb un “august Wert” que no es queda enredera.

Sí que és cert que la seva actuació li han faltat dosis d’humor sà, però compten que la intel·ligència del públic farà que s’entengui que els seus acudits estan emmarcats en una pallassada simple però alhora admirable, com ja ens tenen acostumats, perquè sino estaríem parlant d’humor insultant, barroer i de burla a la societat (que és així), amb l’objectiu de distreure l’atenció i que l’absència d’en Mariano no sigui el tema destacable.

“L’august Montoro” està fent unes actuacions estel·lars. Ahir es va superar i ha superat als seus coreligionaris en l’espectacularitat de les seves caigudes sorolloses i ridícules, afirmant que els problemes de l’industria del cinemasón per la seva qualitat, havent d’aixecar-se ridículament en un tirabuixó a manera de rectificació.

Però avui ja ha sigut incommensurable. Quan “l’august Montoro” ha afirmat que els salaris no estan baixant, sino que estan moderantla seva puja, només feia falta mirar la seva cara per a preveure que si la caiguda d’ahir va ser impressionant, la d’avui havia de ser digne d’elogi i de reconeixement artístic al noble art del circ, i que el tirabuixó rectificatori avui de ser proporcional.


Segur que els camerinos dels “augusts” d’aquest circ governamental hi ha cert sentiment d’enveja i de recel contra en Montoro, (només feia falta veure la cara de "l'august Wert" encara que el “clown” Mariano ha d’estar content perquè amb  actuacions com aquesta podrà continuar fent allò que vol fer (i que fa), però que no vol que es vegi que porta a terme, per la poca gràcia que té.  

dimarts, 8 d’octubre de 2013

Què celebrem el 12-O

El dia 12-O, de qui és el dia a Catalunya?
.
Dels espanyolistes o dels anti-espanyolistes?

Dels sobiranistes o dels anti-sobiranistes?

Dels independentistes o dels anti-independentistes?

Dels nacionalistes o dels anti-nacionalistes? (Perdó, que tots són nacionalistes, encara que de diferent àmbit)

Dels catalanistes o dels anti-catalanistes?

Dels ...istes o dels anti-...istes?

Tots volen un “...ista” per a tenir seva parcel·la de protagonisme, doncs que la tinguin!

Però sense retrets, menyspreus ni desqualificacions, perquè mentre aquests i aquells catalans (perquè entenc que els que aniran a la concentració del 12-O poden ser tan catalans com els que van participar a la Via Catalana de l’11-S) es barallen i mostren l’antagonisme envers els catalans que veuen el model d’estat de Catalunya diferent als altres, el PP de “ranci abolengo” que governa Espanya, es frega les mans.

Mentre uns i els altres catalans manifesten la seva aparent intransigència, la veritable intransigència “fascistoide” (com deia Diaz Plaja, tota intransigència és símptoma de feixisme) està recavant valors per a convertir-los posteriorment en rèdit electoral.

Doncs bé, jo no aniré el dia 12-O a Barcelona (molt menys a Sants), de la mateixa manera que no vaig participar a la Via Catalana. Però si em vaig sentir orgullós de tots aquells catalans que van participar l’11-S reclamant la independència de Catalunya de manera pacífica i respectuosa, també em voldré sentir orgullós d’aquells catalans que es manifestaran el dia 12-O defensant la seva catalanitat dins d’Espanya, sense satanitzar a ningú; bé, a quasi ningú.

De la mateixa manera que em vaig sentir orgullós dels que, com jo, no vàrem participar ni participarem en aquests actes reivindicatius (como a pro o com anti) perquè, tot i entenent que ni una via ni l’altre són les que millor responen als interessos de Catalunya, creiem que el poble, els gruix del poble, ha de ser qui prengui la decisió lliurement, sense mediatitzacions i d’una manera vinculant.   


I puc assegurar que, com milions de catalans, no soc ni pertany a aquella majoria silenciosa a la que algú feia esment,  de manera barroera i interessada.

dilluns, 7 d’octubre de 2013

Doncs ja fa 101 anys.

Aquest és un fragment de "La fe nacional y otros escritos sobre España", obre d'en Benito Pérez Galdós, publicada al 1912.

Crec en els partits polítics com la via per a fer possible la representativitat democràtica, alhora que crec en una necessària regeneració de la democràcia, i dels propis partits, per a garantir el futur del sistema democràtic.

És senzill entendre que el desencís en els polítics, que no es pot confondre amb una frustració i el desengany vers el sistema democràtic, pugui fer sorgir pensaments com els que va plantejar en Pérez Galdós; però, de manera perillosa, la conclusió i l’espera dels 100 anys com apuntava l’autor, pot provocar un efecte nociu i contrari que, en comptes d’eliminar de l’horitzó el ressorgiment  d’altres sistemes de Govern no democràtics, els alimenti.

"Los dos partidos que se han concordado para turnarse pacíficamente en el Poder son dos manadas de hombres que no aspiran más que a pastar en el  presupuesto. Carecen de ideales, ningún fin elevado los mueve; no mejorarán en lo más mínimo las condiciones de vida de esta infeliz raza, pobrísima y analfabeta. Pasarán unos tras otros dejando todo como hoy se halla, y llevarán a España a un estado de consunción que, de fijo, ha de acabar en muerte. No acometerán ni el problema religioso, ni el económico, ni el educativo; no harán más que burocracia pura, caciquismo, estéril trabajo de recomendaciones, favores a los amigotes, legislar sin ninguna eficacia  práctica, y adelante con los farolitos... Si nada se puede esperar de las turbas monárquicas, tampoco debemos tener fe en la grey revolucionaria (...)

No creo ni en los revolucionarios de nuevo cuño ni en los antediluvianos (...) 

La España que aspira a un cambio radical y violento de la política se  está quedando, a mi entender, tan anémica como la otra. Han de pasar años, tal vez lustros, antes de que este Régimen, atacado de tuberculosis ética,  sea sustituido por otro que traiga nueva sangre y nuevos focos de lumbre  mental"

Tendremos que esperar como mínimo 100 años mas para que en este tiempo "si hay mucha suerte" nazcan personas mas sabias y menos chorizos de los que tenemos actualmente... ¡pobres españoles! lo que nos costará recuperar lo perdido."


diumenge, 6 d’octubre de 2013

Agenda: Un nova entrega

I continuem.

Dilluns 30/9. 8:00 Guixols Desenvolupament. 11:30 Dia Mundial del Turisme (Castell de Biart- Masarac. 16:00 Hospital de Palamós. 19:00 Reunió GMS. 20:00 assemblea

Dimarts 1/10 8:00 Ajuntament. 10:00 Negociació Col·lectiva. 18:00 Reunió Associació Hosteleria.

Dimecres 2/10. 8:00 Guixols Desenvolupament. 10:00 Negociació Col·lectiva.

Dijous 3/10. 8:00. Guixols Desenvolupament. 9:00 Signatura conveni Comerç Amic. 10:00 RRHH. 10:00 ACC. 11:45 CAP. 14:00 Junta de Govern.

Divendres 4/10. 8:00 Turisme/Comerç. 10:00 Brigada (RRHH). 11:00 Escola de Música. 13:00 Consell de Govern.

Dissabte 5/10.  8:30 Fira Pastisseria Creativa. 11:00 TV Costa Brava. 12:00 Treballadors Taverna del Mar


Diumenge 6/10. 8:30. XI Trobada Pirates 9:00. Mercat del Diumenge 11:00 Neteja fons marí (anul·lat). 12:00 XI Trobada Pirates

Un "bé" inconscient. Això vull creure!

Comentari: “El Ministre De Guindos diu que als treballadors de les empreses concessionàries de l’Administració els haurien d’aplicar les mateixes condicions laborals que al personal de l’Administració Pública”.

I alguna van dir: “

Vull pensar que aquest “bé” va ser una manifestació no meditada i espontània amb una visió simplement material, i no una exclamació conscient de les negatives conseqüències socials que això pot provocar en un ja complicat i maltractat món de les relacions laborals.

Va ser aquest convenciment (que no seguretat) el que va impedir que no muntés en còlera, molt més del que ja vaig fer-ho, cosa que, qui em coneix, sap que va representar un veritable esforç.

Avalar aquest nou atac del Govern contra uns drets consolidats dels treballadors mitjançant la negociació és, en primer lloc, prostituir la pròpia negociació de condicions laborals, dret constitucional irrenunciable.

És una ingerència en l’autonomia empresarial, aplicant una espècie de nacionalització que no beneficia a cap de les parts (empresa i treballadors)

És generalitzar les condicions laborals dels funcionaris i del personal de l’Administració cada cop més precàries, en un clara voluntat de globalitzar les retallades. Laborals.

I el que també implica, és la continuïtat de la política absurda del PP de solucionar la crisi renunciant a la incentivació econòmica, aplicant únicament polítiques d’austeritat i d’estalvi, és a dir, repartint misèria.


Els treballadors de l’Administració no podem caure en aquesta trampa de comparatives absurdes que el Ministre vol escenificar creant classes socials dins de la pròpia classe treballadora, i provocant un improductiu enfrontament, alimentant en els funcionaris allò de que “ni como ni dejo comer” quan el final serà només allò de que “mal de muchos, consuelo de tontos”.

Fotos no, gracias!

Ja ho sé, soc un polític atípic. Possiblement perquè entenc l’exercici de la política, sobre tot a l’àmbit local, com si fos un contracte de treball temporal, supeditat a la vocació de servei i a la consciència personal de cadascú, que s’acaba quan un entén que no té res més a aportar.

Això treu de les meves prioritats les acciones mediàtiques basades en la foto “de rigor”, circumscrivint la majoria de les meves fotos a l’àmbit personal de les xarxes socials o del meu blog, i a explicar el que s’està fent o el que el vol fer en l’exercici de la meva responsabilitat com a Regidor.

Responent a un comentari que m’han fet avui, quasi recriminatori, dic el que deia una política del nostre país, “a mi m’han escollit per a treballar, no per sortir a les fotos


Per això, quan vaig anar ahir a parlar amb els treballadors i treballadores de La Taverna del Mar, vaig fer-ho desprès de que anés la Televisió a cobrir la notícia, alhora que em vaig negar a que m’acompanyés algú per a fer-me la foto política de rigor, perquè encara que algú pensi que podria tenir rèdit polític, crec que hi ha temes que mereixen atenció, efectivitat i compromís real, i no simples titulars propis de la premsa groga.

dissabte, 5 d’octubre de 2013

Injustícia laboral a la Taverna del Mar

Ahir, una resolució judicial va fer tancar les portes a un dels referents gastronòmics de Sant Feliu de Guíxols, com és la Taverna del Mar. I utilitzo el present, com a temps verbal, perquè encara tinc l’esperança de que aquest establiment continuï oferint la seva cuina.

Però el que més em preocupa en aquest moment és el fet de que un litigi administratiu sobre de qui és el titular d’una concessió, que no té res a veure en temes laborals, deixi a 26 treballadors i treballadores a l’atur, en una situació d'indefensió que l'únic que demostra és una falta de sensibilitat vers el futur de 26 famílies.

Si la Taverna del Mar és un valor de la gastronomia del municipi no és només per l’empenta i l’emprenedoria de la Mercé Pellicer, antiga propietària de l’establiment a la que vull reconèixer la seva implicació i col•laboració en totes les accions que des de l’àrea Turisme ha engegat l’Ajuntament, sinó que també ha tingut moltíssima incidència la professionalitat de la plantilla i que ara, segons diu la premsa i tal com li han informat als treballadors, els nous propietaris volen menystenir.

Tal i com he dit avui als treballadors a les portes de l’establiment, la meva preocupació com a Regidor d’Ocupació i Turisme però sobretot, com a persona i ja experimentat (però actiu) sindicalista, és el futur d’aquestes 26 famílies que, paradoxalment, depenen d’un negoci rentable i del que són corresponsables d’haver aconseguit un alt i rendible prestigi gastronòmic i que continuarà funcionant, encara que sembla sota la direcció d’altres propietaris que, sense cap lògica, menyspreen a aquelsl que poden ser la garantir la continuïtat de l’èxit de la Taverna del Mar.

El que poden tenir la seguretat aquests treballadors és que des de l’Ajuntament de Sant Feliu farem tot el que estigui al nostre abast per aportar solucions a aquest absurd afer, inicialment administratiu i finalment, amb injustes conseqüències laborals.