dimecres, 25 de setembre de 2013

Pa mear y no echar gota!!!

Això és lo mínim que un pot exclamar quan veu que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana no imputa a dos polítics valencians del PP, Rita Barberá i Francisco Camps, pel cas Noos, malgrat l’instructor del cas troba clars indicis de delicte.
 
Possiblement sigui cert que no existeixen probes concloents (absurd i difícilment creïble quan l’instructor del cas i la fiscalia demanen la imputació) contra aquests dos personatges, però el que és cert és que han comés irregularitats demostrades i que, en similitud als dirigents del PP Balear, la lògica obligaria a que també fossin imputats.
 
El TSJCV  ni tan sol deixa lloc a la ja tan grapejada argumentació de la “presumpció d’innocència”, indiscutible en un estat de dret i a la qual tant apel·len els dirigents polítics per evitar que la ciutadania dubti de les seves malifetes; en aquest cas el Tribunal es nega simplement a jutjar-los, encara que reconeix que “Indudablemente existe una serie de conductas que claramente pueden revestir los caracteres de delito, ...”, com diu, literalment, l’aute emès.
 
O sigui, que la justícia afirma que pràcticament són delinqüents i, alhora, la justícia es declara incompetent per a jutjar-los; si ningú indica el contrari, això és una simple i vergonyosa reducció a l’absurd judicial, i un menyspreu a la intel·ligència de la societat que fa que la justícia s’afegeixi a la llista d’institucions que la ciutadania valora menys.
 
I això és perillós, molt perillós, perquè deteriora la fe i la defensa de l’estat de dret que, sens dubte, és la base de la democracia.
 
Podríem entrar a valorar també les reaccions del polítics implicats en aquest cas, desgraciadament no imputats, que demostra la falta de respecte vers els ciutadans i ciutadanes perquè, tot i saber-se presumpte però públicament culpables d’irregularitats, es vanaglorien de la no imputació judicial, alhora que presumeixen d’haver rebut la felicitació dels líders del seu partit, el PP.
 
Però no val la pena, llevat dir i defensar amb vehemència que no tots el polítics són iguals; malauradament l’exercici de la política està tan poc valorat que una més com aquesta, per més absurda que sigui, no pot empitjorar la imatge que de la política té la societat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada