
Possiblement sigui cert que no existeixen probes concloents
(absurd i difícilment creïble quan l’instructor del cas i la fiscalia demanen la
imputació) contra aquests dos personatges, però el que és cert és que han comés
irregularitats demostrades i que, en similitud als dirigents del PP Balear, la
lògica obligaria a que també fossin imputats.
El TSJCV ni tan sol
deixa lloc a la ja tan grapejada argumentació de la “presumpció d’innocència”, indiscutible
en un estat de dret i a la qual tant apel·len els dirigents polítics per evitar
que la ciutadania dubti de les seves malifetes; en aquest cas el Tribunal es
nega simplement a jutjar-los, encara que reconeix que “Indudablemente existe
una serie de conductas que claramente pueden revestir los caracteres de delito,
...”, com diu, literalment, l’aute emès.
O sigui, que la justícia afirma que pràcticament són
delinqüents i, alhora, la justícia es declara incompetent per a jutjar-los; si ningú
indica el contrari, això és una simple i vergonyosa reducció a l’absurd
judicial, i un menyspreu a la intel·ligència de la societat que fa que la
justícia s’afegeixi a la llista d’institucions que la ciutadania valora menys.
I això és perillós, molt perillós, perquè deteriora la fe i
la defensa de l’estat de dret que, sens dubte, és la base de la democracia.
Podríem entrar a valorar també les reaccions del polítics
implicats en aquest cas, desgraciadament no imputats, que demostra la falta de
respecte vers els ciutadans i ciutadanes perquè, tot i saber-se presumpte però públicament
culpables d’irregularitats, es vanaglorien de la no imputació judicial, alhora
que presumeixen d’haver rebut la felicitació dels líders del seu partit, el PP.
Però no val la pena, llevat dir i defensar amb vehemència que
no tots el polítics són iguals; malauradament l’exercici de la política està
tan poc valorat que una més com aquesta, per més absurda que sigui, no pot
empitjorar la imatge que de la política té la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada