dijous, 12 de setembre de 2013

Ni son todos los que están...

 
No sé quants eren. Podien ser 1.600.000, com diu el Govern de la Generalitat, un milió o 750.000 o 500.000, com diuen altres fonts.
Com sempre el ball de xifres està servit, i subjectivament depenent dels interessos mediàtics de cadascú.
El que no hi ha dubte és que hi havia molta gent, moltíssima gent, de carn i os, no de cartró com ridículament ha afirmat algun mitjà de comunicació lligat al ranci carpetovetonisme espanyol.
Això sí, ningú es pot enganyar, ni els que van celebrar la Diada Nacional de Catalunya responent legítimament a la convocatòria d’independència, ni els que vam celebrar un 11 de setembre reivindicant el respecte a la nostra catalanitat; perquè a l’anomenada “Via Catalana”, de manera constatada, ni eren tots els que estaven ni estaven tots els que són.
Seria una contraproduent errada fer una lectura esgavellada de l’èxit (que ho ha sigut) de la convocatòria “groga”, afirmant que la majoria del poble català és partidari de la independència de Catalunya,  de la mateixa manera que seria també erroni menysprear aquest èxit recolzant-se en allò de que “molta més gent no hi era”.
Crec que la interpretació ha de ser la més senzilla i que respongui més al missatge que uns i els altres, i no només els que es van encadenar, van traslladar majoritàriament. Els catalans i catalanes, com a ciutadans, volem solucions; estem dolguts i rebutgen enèrgicament el tractament que Catalunya està rebent per part dels dirigents polítics de l’Estat (sense que serveixi això per estereotipar a la resta de ciutadans i ciutadanes); i exigim que es canviïn les regles del joc per a que es respectin els nostres interessos i drets com a catalans.
Anar ara més enllà (ja tindrem tems de fer-ho) és entrar en derivades, subordinades i condicionals que l’únic que fan és donar arguments i fer el joc a aquells que es manifesten contraris a la justa i legítima reivindicació del poble català, tan sigui d’una banda com d’una altra.
I have a dream!! Per què no somiar? Tanqueu els ulls i imagineu-vos les carreteres del nostre país amb el doble o el triple de catalans i catalanes dels que ahir van fer de baules en la cadena humana, fent tal pressió que obligués al Govern espanyol a acceptar les legítimes reivindicacions de Catalunya, fins i tot les que poguessin sortir de l’exercici d’un democràtic dret a decidir en el que tothom (o quasi tothom) estem d’acord.
A lo millor hem perdut una oportunitat de demostrar allò en que ens basem, que som un poble unit .
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada