divendres, 6 de setembre de 2013

DaD. Realment se’l creuen?

Tenia dubtes i ara ho tinc clar. Desprès de les manifestacions del President Mas sobre la data límit per la consulta pel Dret a Decidir (DaD), i escoltant les declaracions dels diferents portaveus polítics, m’atreveixo a afirmar que la defensa o atac al DaD que fins ara han fet els partits polítics de l’arc parlamentari català ha sigut una simple, incòmoda i incontrolada actuació estratègica que ara, de manera sobtada, el propi President de la Generalitat els hi dona una sortida per a controlar.
 
Cinc dies abans del 11 de setembre tothom tindrà la justificació per a celebrar la Diada Nacional de Catalunya de la manera que vulgui, i tots es podran carregar d’arguments crítics per a afrontar un procés, el DaD, que es dilatarà en el temps, perquè tothom surt beneficiat.
 
La situació interna de Convergència i Unió, amb divergents posicions i opinions vers aquest tema sobre com afrontar l’impuls d’aquesta, ara hipotètica, consulta del DaD, havia provocat fins i tot, i segons la premsa, el perill d’un trencament intern entre els dos socis de la col·lació. L’horitzó del 2016 dona una marge de respir realment important.
 
El dogmatisme ideològic i de principis d’Esquerra Republicana de Catalunya en el que basa la seva pròpia subsistència, és a dir, la consecució de la independència de Catalunya sí o sí, afegia grans dosi d’inseguretat per assolir un possible consens (quasi impossible diria jo) sobre la pregunta, per la mecànica del procés i, segur, pel resultat perquè, cal preguntar-se, què passaria si aquest resultat fos positiu a una declaració d’independència per la legitimitat futura d’aquest partit.
 
Amb l’horitzó del 2016, ERC no només guanya temps, sinó legitimitat per a donar suports a un Govern de la Generalitat que, aparentment, els ha traït.
 
La postura del Partit dels Socialistes de Catalunya és patent i que ara, paradoxalment, té grans coincidències amb la postura de CiU, és a dir, donar temps per aconseguir amb el Govern de l’Estat un acord que permeti exercir el DaD de manera pactada i consensuada. L’horitzó del 2016 dona marge de maniobra per a millorar el denominat “encaix” Catalunya-Espanya i que el Federalisme guany el terreny i la credibilitat com a millor opció.
 
A ningú se li escapa la situació interna d’Iniciativa per Catalunya, amb un aparent pluralitat interna que no amaga la seva incomoditat per un posicionament clar, que ara ja estaven obligats a fer públic sense embuts afrontant pregunta i resultat, que aquesta dilatació al 2016  els hi permet anar driblant.
 
Del Partit Popular poc s’ha de dir en quan a la seva posició, contrària al DaD i pro recentralització, però què a nivell de Catalunya el podria deixar en una clara desavantatge electoral envers Ciutadans o algun altre partit, UPyD per exemple, que també podria obtenir alguna representació futura. Una possible flexibilitat del Govern de Madrid, segons diu esperançador el President Mas, neteja la imatge d’intransigència de Rajoy, amb la qual cosa el 2016 el beneficia de manera substancial.
 
Com previsiblement les baralles, malgrat la dilatació temporal de l’horitzó 2016, continuaran de manera intensa, Ciutadans continuarà veient i alimentant, si és possible, les diferències entre els diferents partits, de la mateixa manera que CUP, encara que per diferents posicions.
 
Fins i tot, els organitzadors de la denominada Via Catalana, amb la decisió del President Mas de posposar el DaD  al 2016, parlant alhora d’eleccions plebiscitàries, justifica l’èxit o el fracàs de la convocatòria reivindicativa del 11-S.
 
I clar, no parlem del Govern que ara ha posat en escena un altre tema que desvia l’atenció, de manera estratègica, dels temes urgents i importants que està patint la societat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada