Tenia dubtes i ara ho tinc clar. Desprès de les
manifestacions del President Mas sobre la data límit per la consulta pel Dret a
Decidir (DaD), i escoltant les declaracions dels diferents portaveus polítics,
m’atreveixo a afirmar que la defensa o atac al DaD que fins ara han fet els
partits polítics de l’arc parlamentari català ha sigut una simple, incòmoda i
incontrolada actuació estratègica que ara, de manera sobtada, el propi President
de la Generalitat els hi dona una sortida per a controlar.
Cinc dies abans del 11 de setembre tothom tindrà la justificació
per a celebrar la Diada Nacional de Catalunya de la manera que vulgui, i tots
es podran carregar d’arguments crítics per a afrontar un procés, el DaD, que es
dilatarà en el temps, perquè tothom surt beneficiat.
La situació interna de Convergència i Unió, amb divergents
posicions i opinions vers aquest tema sobre com afrontar l’impuls d’aquesta,
ara hipotètica, consulta del DaD, havia provocat fins i tot, i segons la
premsa, el perill d’un trencament intern entre els dos socis de la col·lació. L’horitzó
del 2016 dona una marge de respir realment important.
El dogmatisme ideològic i de principis d’Esquerra
Republicana de Catalunya en el que basa la seva pròpia subsistència, és a dir,
la consecució de la independència de Catalunya sí o sí, afegia grans dosi d’inseguretat
per assolir un possible consens (quasi impossible diria jo) sobre la pregunta, per
la mecànica del procés i, segur, pel resultat perquè, cal preguntar-se, què
passaria si aquest resultat fos positiu a una declaració d’independència per la
legitimitat futura d’aquest partit.
Amb l’horitzó del 2016, ERC no només guanya temps, sinó
legitimitat per a donar suports a un Govern de la Generalitat que, aparentment,
els ha traït.
La postura del Partit dels Socialistes de Catalunya és patent
i que ara, paradoxalment, té grans coincidències amb la postura de CiU, és a
dir, donar temps per aconseguir amb el Govern de l’Estat un acord que permeti
exercir el DaD de manera pactada i consensuada. L’horitzó del 2016 dona marge
de maniobra per a millorar el denominat “encaix” Catalunya-Espanya i que el
Federalisme guany el terreny i la credibilitat com a millor opció.
A ningú se li escapa la situació interna d’Iniciativa per
Catalunya, amb un aparent pluralitat interna que no amaga la seva incomoditat per
un posicionament clar, que ara ja estaven obligats a fer públic sense embuts afrontant
pregunta i resultat, que aquesta dilatació al 2016 els
hi permet anar driblant.
Del Partit Popular poc s’ha de dir en quan a la seva posició,
contrària al DaD i pro recentralització, però què a nivell de Catalunya el
podria deixar en una clara desavantatge electoral envers Ciutadans o algun
altre partit, UPyD per exemple, que també podria obtenir alguna representació
futura. Una possible flexibilitat del Govern de Madrid, segons diu esperançador
el President Mas, neteja la imatge d’intransigència de Rajoy, amb la qual cosa
el 2016 el beneficia de manera substancial.
Com previsiblement les baralles, malgrat la dilatació
temporal de l’horitzó 2016, continuaran de manera intensa, Ciutadans continuarà
veient i alimentant, si és possible, les diferències entre els diferents
partits, de la mateixa manera que CUP, encara que per diferents posicions.
Fins i tot, els organitzadors de la denominada Via Catalana,
amb la decisió del President Mas de posposar el DaD al 2016, parlant alhora d’eleccions
plebiscitàries, justifica l’èxit o el fracàs de la convocatòria reivindicativa del
11-S.
I clar, no parlem del Govern que ara ha posat en escena un
altre tema que desvia l’atenció, de manera estratègica, dels temes urgents i
importants que està patint la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari