Doncs m’he sentit còmode. I puc dir a aquells catalans que,
com a catalans, no han volgut participar als actes de la Diada Nacional de
Catalunya per a considerar que a aquest 11 de setembre se li donava una lectura
especialment independentista, estaven realment equivocats.
Públic és que no soc independentista, i lògicament, no he
participat ni participaré a cap acte convocat per plataformes o partits
independentistes però sí que, com a català, participaré en tots aquells actes que,
a la meva ciutat, reivindiquin el respecte a la meva catalanitat.
Per això, avui, com a català, com a Regidor de l’Ajuntament,
com a socialista català, com a militant del PSC i com a persona, he retut
homenatge al President Irla, tan al bust a la Rambla Generalitat com al
Cementiri Municipal a on estan dipositats les seves despulles des del 1981 (per
cert, va ser gràcies a les gestions de l’Alcalde socialista Josep Vicente que
les despulles del guixolenc President Irla descansen al Cementiri Municipal); i
he cantat els Segadors, he cridat Visca Catalunya, i he aplaudit amb ganes quan
una colla castellera ha carregat i descarregat el seu Castell.
I ho he fet al costat de molts catalans; alguns, molts més
dels que pensem, que tenen una visió del futur de Catalunya similar a la meva;
d’altres, també molts, substancialment diferent; segur que quan es cridava
Visca Catalunya, fèiem una traducció particular; per alguns, una sardana ha
sigut una cançó reivindicativa i ballar-la, una demostració de reafirmació
identitària.
Però ningú m’ha increpat quan no he fet continuisme del crit
d’Independència; ni tampoc ningú m’ha recriminat que manifestés que no formaria
part, com una baula, de la cadena humana que avui s’ha convocat.
Perquè avui cadascú, en llibertat i i respecta, rebutjant la
intransigència sectària del que s’auto exclou alhora que critica l‘actitud
excloent de certs posicionaments, li podia donar el límit reivindicatiu que volgués
a aquesta Diada, i sortir al carrer a celebrar i, per què no, reivindicar el
respecte a la seva personal i intransferible catalanitat que, ni molt menys, és
sinònim de secessió ni separatisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada