dimecres, 28 d’agost de 2013

Principis i resolucions

Ho sabem, ho diem i continuem com si no res. Ens han convertit en l’enemic a batre i han aconseguit alimentar la confrontació interna del PSC.
 
Fins i tot, la nostra candidesa es tal que ens han fet caure en el parany de dubtar dels nostres propis principis, creant dos bàndols que, si ens posessin a analitzar els posicionaments, es diferencien en la manera, les mecanismes o les vies per a defensar dos elements bàsics en el que tots estem d’acord. Federalisme i Dret a Decidir.
 
Però ens han fet confondre principis i resolucions, perquè si bé és cert que en la seva Declaració dePrincipis el PSC es declara Federalista, (i en aquest sentit tots els que militem en el PSC hem de respectar i defensar sense discussió aquesta afirmació, de la mateixa manera que declarem de manera obvia que som socialistes), el Dret a Decidir és una eina que hem resol defensar, no com a principi sinó com a mecanisme per a què els ciutadans i ciutadanes puguem dir, de manera democràtica, quina és la nostra visió de Catalunya.
 
La visió del PSC, a diferencia d’altres formacions polítiques, està ben clara i no està supeditada a interessos electorals, perquè està definida en la seva Declaració de Principis.
 
I estic d’acord amb aquells que entenen que qui no està d’acord amb els principis del PSC no és normal que militi “activament” en el PSC perquè, repeteixo, crec que els possibles canvis en els principis d’una organització política han de ser mínims, i han d’estar supeditats a situacions puntuals per a vèncer, per exemple, un possible arcaisme que provoqui desconnexió amb la realitat, que no és el cas. Com a mostra, la renúncia al seguiment de polítiques marxistes que va fer el PSC, o la renúncia al Dret d’autodeterminació dels pobles, que va fer el PSOE.
 
Per això, qui faci de la independència de Catalunya el seu cavall de batalla i el seu objectiu crec que no seria honrat amb ell mateix que milités, ara per ara, en el PSC. I no vol dir que deixi de ser un company socialista, com alguns ens volen fer veure.
 
I estic segur que, qui està en aquesta tessitura, ja haurà optat per deixar la militància (conec alguns), de la mateixa manera que conec a altres que han optat per a continuar com a simpatitzants, des del silenci i el respecte a la majoria, pensant que no sobra ningú, i esperant que el PSC patirà canvis en els seus principis bàsics en referència a aquest tema, i que jo espero que no succeeixi.
 
Però la diferència en les formes per aconseguir que els ciutadans, en l’exercici democràtic de decidir, optin per la postura explicitada en els principis del PSC, no pot ser un element distorsionador en línies generals perquè, al provenir d’una resolució, necessita desenvolupar-se tenint en compte estratègies o tacticismes polítics, com ara ens agrada dir, atenent a àmbits territorials o de responsabilitat representativa.
 
Sí que hem d’exigir que, en representació del PSC, no s’acudeixi a esdeveniments de caire independentista, i en aquest sentit estic pensant en la denominada via catalana, manifestament convocada per a exigir la independència de Catalunya. Seria contrari als principis del PSC.
 
Però això no vol dir que el que hi vagi a nivell personal, i que no tingui cap representació orgànica, hagi de ser obligat a deixar el PSC perquè, possiblement, el grau de coincidència en la declaració de principis pugui fer compatible la seva militància.
 
Sincerament em semblen més greus algunes manifestacions basades en la intransigència i en l’amenaça, sobre tot abocades des de xarxes socials, que utilitzant la desqualificació personal, alimenten una lluita caïnita que l’únic que fa és generar confusió i beneficiar a aquells que  tenen com a via i eina la satanització del federalisme que defensem des del PSC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada