diumenge, 25 d’agost de 2013

Em faig gran!!!


No sé el per què, però avui m’ha vingut al cap una poesia que el meu pare sempre em recitava. Només recordava el començament i alguns troços i amb aquestes dades, un cercador d’Internet m’ha permès recuperar el poema i, el més important, el record.
Com diuen els meus fills, em faig gran!!!  

En un castel·lo perduto
entre boscos e jardinos
tre gattis de pelo fino
fachian mau, mau, marramiau!!...

Un buldoc vigilatore
feto, bup bup, tanto forte
que pel forat de una porte
fuchen les gattis de pore...

Il cani, oh maledetto!,
estaba forto angunioso...
bup, bup, fachia rabioso
mau, mau, el gatti repete.

E entre le cani e le gatti
fechaban gran saragatti...
In tanto, la figlia bel-la
del conti d'aquel castel-lo
cantaba in voche de ciel-lo
el "Yo te l'encenderel-la".

Ma que noite, que delicia!...
Luciente luna bel-lina
reflexaba la bambina
fachendola encantadora...

Al jardino il suo amanti
dedicaba un tristo canti
a la bel-la que il adora
e ab la guitarra chafata
entonaba la traviata
ab voche di regadora.

Il conti, sentint burgitto
restando tuto esverato,
brioso brinca del lito,
guipaba per un forato...
e viendo el gran jolgorio
que habia armatto el tenorio
que era tot un animale
obra presto la finestra
e agafando l'orinale
l'angega sobre la testa...

Un sorollo estravaganti
fatto al caure la terrisa
e hubiera morto de risa
qui vedere al pobre amanti
de cap a pie regalanti,
e hasta xopa la camisa...

En tanto que en el jardino
la figlia i have vedutto
lo que a su amanti ha pasatto
que estaba fetto un perdutto
ab un olor nada fino...
correndo s'ha desmayatto
desobre d'un balansino...

L'amanti, fetto un salvatjo,
vengativo pren coratjo,
vol pujare pel balcone,
li votaba el corazone,
li fujiva la sabata,
l'ofegaba la corbata,
l'entrabanca el cinturone
ma viendo a la sua amante
que estaba fetta un farsel-lo
vol robarla del castel-lo
e non troba la sortita...
il conti tem la partita
i viendo tanto alboroto
va, l'agafa pel gañoto
e estreñendolo se irrita
fins arrancarli la vitta...

Vedendo que fet un ñapo
ab una agulla de capo
clavada al cuore si mata,
cayendo povri signore,
com una rata ofegatta,
de capo en el surtidore...

La figlia torna al sentito
i al veder morto il suo amanti
a galet beu sal-fumanti...
e la sua auca e finita...
Resta il castel-lo perdutto,
ya no s'ascolta cap canti
ni la voce del amanti,
nominato Sisebuto,
tan solo l'eco lontano
porta el tuf d'algun gitano
ab un burro coix de pota
e va recto al corazone
la profunda e cruel canzone
del roncar de una granota.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada